Mateu 28,8-10
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
08-10
I van sortir al punt del sepulcre, amb por i amb goig gran, i van anar corrent a donar les noves als deixebles. I heus aquí, Jesús els va sortir a l'encontre dient: "Déu us guardi". I elles es van arribar al, i abrazáronle els seus peus i li van adorar. Llavors els va dir Jesús: "No temeu: aneu, doneu les noves als meus germans perquè vagin a la Galilea; allí em veuran". (vv. 8-10)
I van sortir al punt del sepulcre, amb por i amb goig gran, i van anar corrent a donar les noves als deixebles. I heus aquí, Jesús els va sortir a l'encontre dient: "Déu us guardi". I elles es van arribar al, i abrazáronle els seus peus i li van adorar. Llavors els va dir Jesús: "No temeu: aneu, doneu les noves als meus germans perquè vagin a la Galilea; allí em veuran". (vv. 8-10)
San Hilario, in Matthaeum
Les dones van ser instruïdes per mitjà de l'àngel. De seguida els va sortir a l'encontre el Salvador, perquè en anunciar la resurrecció als ansiosos deixebles, no poguessin dir que parlaven únicament perquè l'àngel li ho havia dit, sinó perquè l'havien sentit de boca del mateix Salvador. Per això segueix: "I van sortir al punt del sepulcre amb por i amb gran goig".
Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 3, 23-24
Es diu que van sortir del sepulcre, això és, d'aquell lloc on estava l'espai de l'hort que s'havia cavat davant de la pedra.
Sant Jerònim
Dos sentiments agitaven a aquelles dones: el del goig i el del temor. El primer pel desig que ressuscités i el segon per la magnificència del miracle i els dos adquirien majors proporcions, perquè tenien lloc en dones. Per això segueix: "I van anar corrent a donar les noves als seus deixebles". Es dirigien, doncs, als Apòstols, perquè comencés a escampar-se per mitjà d'ells la llavor de la fe. I les que així buscaven i les que així corrien van merèixer que el Salvador ressuscitat els sortís a l'encontre. Per això segueix: "I heus aquí Jesús els va sortir a l'encontre, dient: Déu us guardi".
Rave
Amb això dóna a conèixer que sali sempre a la trobada ajudant a tots aquells que emprenen el camí de les virtuts perquè puguin arribar a l'eterna salvació.
Sant Jerònim
Les primeres dones van merèixer sentir: "Que Déu us guardi", perquè així quedava desfeta la maledicció de la dona Eva, en aquestes dones.
Crisólogo, sermon 76
Aquestes dones són figura de l'Església perquè Jesucrist reprèn als seus deixebles quan dubten sobre la seva resurrecció i els confirma quan vacil·len. Quan surt a l'encontre d'aquestes dones, no les espanta amb el seu poder, sinó que les prevé amb l'ardor de la seva caritat. Perquè Jesucrist se saluda a la seva Església, que ha rebut en el seu propi cos.
Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 3, 23-24
Deduïm que aquestes dones van parlar dues vegades amb els àngels. La primera quan anaven al sepulcre, és a dir, quan van veure un sol àngel (de qui parlen Sant Mateu i Sant Marcos) i la segona quan després van veure dues (com diuen Sant Lluc i Sant Joan). També van trobar al Senyor dues vegades; una en aquell lloc en què María el va confondre amb un hortolà i l'altra ara, quan surt a l'encontre de les dones en el camí, per a confirmar-les per segona vegada, separant d'elles tot temor.
Crisólogo, sermon 76
Allà no els va permetre que ho toquin. Però aquí no sols li ho permet, sinó que fins i tot ho detinguin i ho abracin. Per això segueix: "I elles es van arribar a l'i abrazáronle els peus i li van adorar".
Rave
Ja s'ha dit abans que va ressuscitar estant tancat el sepulcre, donant a conèixer així que el seu cos era immortal malgrat haver estat mort i tancat en el sepulcre. Va voler detenir a les dones per a demostrar-los clarament que tenia carn, la mateixa que era tocada pels mortals.
Crisólogo, sermon 76
Les dones, com a tipus de l'Església, abracen els peus de Jesucrist, que representen la predicació evangèlica i obtenen amb la seva pressa que el Salvador detingui també els seus passos perquè elles puguin honrar a la divinitat sencera. Però aquella altra que sobre la terra plora al seu Senyor i per això ho busca mort en el sepulcre ignorant que reina en el cel amb el Pare, merescudament va sentir aquestes paraules: "No em toquis" ( Jn 20,17). Nosaltres quan coneixem les coses divines vivim per a Déu i quan agradem de les coses humanes ens enceguem a nosaltres mateixos. Van detenir els peus del Senyor, per a poder conèixer en El mateix que era home i que elles estaven als seus peus i que se'ls havia concedit seguir-ho i no precedir a Jesucrist. El mateix que havia dit l'àngel va dir el Senyor i així va confirmar encara més a aquéllas als qui l'àngel havia confirmat ja.
Segueix: "Llavors els diu Jesús: no temeu".
Sant Jerònim
Tant en l'Antic com en el Nou Testament, ha d'observar-se que quan hi ha hagut alguna aparició extraordinària, s'ha cuidat sempre de llevar el temor, perquè així, calmada la intel·ligència, es pugui sentir el que es diu.
San Hilario, in Matthaeum
Per contra, l'ordre de la causa principal es transforma, perquè com la mort havia vingut per mitjà d'una dona, degué ser una dona la primera que veiés i anunciés la glòria de la resurrecció. Per això el Senyor afegeix: "Aneu, doneu les noves als meus germans perquè vagin a Galilea: allí em veuran".
Crisólogo, sermon 76
Flama germans a aquells als qui va fer participants del seu cos. Flama germans a aquells els qui el bondadós hereu va constituir amb si mateix com coherederos i flama germans a aquells als qui va adoptar per fills del Pare.
Sant Agustí, de consensu evangelistarum, 3, 23-25
El Senyor no havia de donar-se a conèixer en el lloc on s'havia deixat veure per primera vegada, sinó en Galilea (on va ser vist després) i on va manar que podia ser vist, tant per mitjà de l'àngel, com per si mateix. Això és un misteri la comprensió del qual tot fidel ha de buscar. Galilea vol dir migració o revelació. En el primer sentit, quina altra cosa pot entendre's sinó que la gràcia de Jesucrist havia de sortir del poble d'Israel, per a emigrar als gentils, els qui de cap mode haguessin cregut als Apòstols quan els predicaven l'Evangeli, si el mateix Déu no hagués preparat el camí dels cors dels homes? I en aquest sentit es prenen aquelles paraules: "Va davant de vosaltres a Galilea". I quan s'afegeix: "Allí li veureu", s'entén: "allí trobareu als seus membres", o cosa que és el mateix, "li veureu allí viu en cos, en tot el que podreu conèixer-li". Però en el segon sentit, segons el qual Galilea significa "revelació", la idea pot ser que El no anava a estar més en la forma de serf, sinó en aquella en què és igual al Pare. Aquélla serà una revelació que es pot entendre com una veritable Galilea, quan siguem semblants a l'i li vegem com és ( 1Jn 3,2). Llavors, també, serà quan es realitzarà el més feliç pas des d'aquest món a l'eternitat.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.