Mateu 6,11
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
11
"El pa nostre que excedeix tota substància, dóna'ns-li avui". (v. 11)
"El pa nostre que excedeix tota substància, dóna'ns-li avui". (v. 11)
Sant Agustí, Enchiridion, 115
Aquestes tres coses que es demanen en les anteriors peticions es comencen aquí, i com més avancem en la virtut, tant més s'augmenten en nosaltres. Es posseiran perfectament i per sempre el que ha d'esperar-se en l'altra vida. En les altres quatre peticions que segueixen es demanen coses temporals, que són necessàries per a aconseguir la vida eterna. El pa que es demana a continuació és necessari aquí, per això segueix: "El pa nostre, que excedeix a tota substància, dóna'ns-li avui".
Sant Jerònim
El que nosaltres cridem aquí sobresustancial, en el text grec diu epiousion, en lloc de la qual cosa diuen amb freqüència els Setanta intèrprets: periousion. Si considerem el text hebreu en tots els llocs en què aquéllos van expressar la paraula periousion, trobem la paraula sogolla, que Simaco va traduir per exaireton, que vol dir principal o egregi, tot i que ha interpretat això en una certa part per peculiar. Quan demanem, doncs, que Déu ens concedeixi el pa peculiar o principal, demanem aquell de qui parla l'Evangeli de Sant Joan, quan diu ( Jn 6): "Jo sóc el pa viu que vaig baixar del cel".
Cipriano, d'oratione Domini
Jesucrist és el pa de la vida, i aquest pa no és el pa de tots, sinó el pa nostre. Demanem tots els dies que se'ns doni aquest pa, no sigui que els que estem amb Jesucrist i rebem l'Eucaristia tots els dies, quan cometem algun delicte greu, se'ns prohibeixi el pa celestial i se'ns separi del Cos de Crist. Demanem, doncs, que els que romanem en Crist no ens separem de la seva santificació i del seu Cos.
Sant Agustí, de dono perseverantiae, 4
Els sants demanen al Senyor la perseverança, quan demanen que no siguin separats del Cos de Crist, sinó que perseverin en aquella santedat i no cometin cap pecat.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 14
O va posar pa sobresustancial, que vol dir quotidià.
Casiano, Collationes, 9, 21
Quan diu "avui", manifesta que tots els dies ha de menjar-se i en tot temps ha de repetir-se aquesta oració, perquè no hi ha un dia en què no ens sigui necessari rebre aquest pa, per a confirmar el cor de l'home interior.
Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 7
Però contra aquesta doctrina qüestionen encara aquéllos que a les esglésies orientals no combreguen tots els dies. Els que defensen el seu parer sobre això, saben que ho fan sense escàndol, recolzats en l'autoritat eclesiàstica, ja que no se'ls prohibeix el que ho facin per aquells que governen les esglésies. Però encara que res discutim sobre això en particular, deu certament ocórrer-se'ls que nosaltres hem après del Senyor la manera d'orar, la que no ens convé traspassar. Qui s'atrevirà a dir que nosaltres només hem de resar una sola vegada l'oració dominical, o si l'haurem de dir dues o tres vegades, fins a aquella hora solament en què rebem el cos de Jesucrist? No podrem dir després: "Dóna'ns avui el que ja hem rebut", o podrà algun obligar-nos al fet que celebrem aquell sagrament en l'última hora del dia?
Casiano, Collationes, 9,21
La paraula avui pot comprendre's com dita per a la vida present, això és, mentre vivim en aquesta vida demanem, dient: "Concedeix-nos aquest pa".
Sant Jerònim
Podem comprendre d'una altra manera el pa sobresustancial, a saber: allò que supera a totes les substàncies i a totes les criatures, és a dir el cos de Crist.
Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 7
O que rebem el pa quotidià i espiritual, això és, els preceptes divins, que tots els dies convé meditar i executar.
Sant Gregori Magno, Moralia, 24, 7
A aquest pa el diem "el nostre", i no obstant això, demanem que se'ns doni, perquè és don de Déu i es fa el nostre per gràcia quan ho rebem.
Sant Jerònim
Uns altres creuen senzillament, segons les paraules de l'Apòstol, que diu: "Quan tinguem vestit i menjar, estiguem contents amb això: els sants no cuiden més que del menjar de cada dia" ( 1Tim 6,8). Per això més endavant es mana: "No vulgueu pensar en el dia de demà".
Sant Agustí, Ad Propam, epístola 130, 11
Així ara demanem aquí el necessari per la part que en això sobresurt, això és, significant tot el que demanem amb el nom de pa.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 14
No preguem, doncs, dient solament: "Dóna'ns avui el pa nostre", perquè tinguem què menjar (la qual cosa és comú entre els justos i pecadors), sinó que demanem menjar allò que rebem de la mà del Senyor, la qual cosa només és propi dels sants, perquè Déu dóna solament el pa a aquells als qui prepara amb la virtut. Però el diable distribueix el pa al qual prepara amb el pecat. I així en el mer fet de ser Déu qui dóna aquest pa, es rep ja santificat. Per això en l'oració s'afegeix "el nostre", això és, el que nosaltres tenim preparat, dóna'ns-ho perquè sigui santificat per Tu. Així com el sacerdot, rebent el pa d'un seglar, el santifica i li ho ofereix, el pa en realitat és del qual l'ofereix, però la seva santificació correspon al sacerdot. Diu "el nostre" per dues raons: primera, perquè tot el que el Senyor ens dóna, el dóna a uns altres per nosaltres, perquè fem partícips del pa que rebem als que no poden rebre'l. Els que no ho fan, no sols mengen el seu pa, sinó que també l'aliè. En segon lloc, el que menja el pa adquirit amb justícia menja el seu propi pa, però el que el menja amb pecat, es menja el pa aliè.
Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 7
Pot ser que algun s'admiri perquè preguem per a aconseguir les coses que són necessàries per a la vida, com són el menjar i el vestit, sent així que diu al Senyor: "No vulgueu caminar sol·lícits sobre el que hàgiu de menjar o de vestir" ( Mt 6,25), quan no pot deixar de caminar sol·lícit el que desitja aconseguir aquella cosa per l'adquisició de la qual prega.
Sant Agustí, Ad Probam, epístola 130,6
El que no vol més que les coses necessàries per a la vida, no vol sinó el convenient. Aquestes coses necessàries no se vénen de gust per si mateixes, sinó per la salut del cos i decent sosteniment de la persona, perquè visqui amb decòrum entre aquells amb els qui ha de viure. Quan es tenen aquestes coses, s'ha de pregar per a conservar-les, i quan no es tenen, per a aconseguir-les.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 19,5
Ha de considerar-se, doncs, que, després de dir: "Faci's La teva voluntat, així en la terra com en el cel" (com parlava a homes que vivien en la terra, vestits de carn i com no poguessin tenir la mateixa impassibilitat que els àngels) condescendeix amb la nostra feblesa, que indispensablement necessita d'aliment, i ens va manar fer oració per a obtenir el pa, no per a obtenir diners ni les coses pròpies de la malícia, sinó solament el pa quotidià i ni fins i tot això és suficient, sinó que va afegir: "Dóna'ns-li avui", a fi que no ens mortifiquemos a nosaltres mateixos amb la sol·licitud del dia que ha de venir.
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 14
A primera vista sembla que el veritable sentit d'aquestes paraules consisteix en el fet que els que diuen això no preparin cap cosa per a l'endemà, la qual cosa, si així anés, aquesta oració convindria a pocs: als Apòstols, que recorrien el món a fi d'ensenyar, o gairebé a cap. Però hem d'interpretar de tal mode la doctrina de Jesucrist, que tots puguin avançar en ella.
Sant Cipriano, d'oratione Domini
El deixeble de Jesucrist ha de demanar aquest menjar diví a fi de no fer llarg el desig de la seva petició, el qual resultaria contrari i desagradable, com quan desitgem viure molt de temps en aquesta vida els que demanem que el Regne dels Cels vingui promptament. També pot dir-se que afegeix: "Quotidià", perquè cadascun mengi quant exigeix la raó natural i no quant demana l'apetit carnal. Si en un convit gastes tant quant pots necessitar per a cent dies, ja no menges l'aliment quotidià, sinó el de molts dies.
Sant Jerònim
En l'Evangeli que s'intitula Segons els Hebreus 1 es troba per a significar el pa sobresustancial la paraula mohar, la qual vol dir de demà, perquè així resulti, dient: Dóna'ns, avui el pa de demà, això és el de l'avenir.
Notes
1. Evangeli apòcrif.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.