Mateu 6,12
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
12
"I perdona'ns els nostres deutes, com nosaltres perdonem als nostres deutors". (v. 12)
"I perdona'ns els nostres deutes, com nosaltres perdonem als nostres deutors". (v. 12)
Sant Cipriano, d'oratione Domini
Després de demanar el recurs de l'aliment es troba el perdó del pecat, perquè el que és alimentat per Déu visqui en Déu i ja no s'ocupi només de la vida present, sinó de l'eterna, a la qual pot arribar-se si es perdonen els pecats, que Déu diu els nostres deutes, així com diu en un altre lloc: "T'he perdonat tot el teu deute perquè m'ho has demanat". "Perdona'ns els nostres deutes". Pel que se'ns adverteix necessària i saludablement que som pecadors, ja que se'ns convida que preguem pels pecats. I perquè no hi hagi qui es complagui com a innocent i, enaltint-se més, pereixi, se li adverteix que peca tots els dies quan es mana orar pels pecats quotidianament.
Sant Agustí, de dono perseverantiae, 5
Amb aquest dard es traspassa als heretges pelagians, que s'atreveixen a dir: "L'home just no té cap pecat en aquesta vida, i en tals homes ja existeix en la vida present l'Església, que no té taca ni arruga".
Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Mattheum, hom. 19,5
Que convé als fidels aquesta oració ens ho ensenyen les lleis de l'Església i el principi de l'oració, que ens ensenya a dir Pare a Déu. Després el que mana als fidels demanar el perdó dels seus pecats demostra -contra els novacians- que després del baptisme es perdonen els pecats.
Sant Cipriano, d'oratione Domini
El que ens va ensenyar a orar pels nostres pecats, ens va prometre la misericòrdia del Pare, però va afegir clarament la llei, obligant-nos amb una certa condició a demanar que se'ns perdonin els nostres deutes segons nosaltres perdonem als nostres deutors. I això és el que diu: "Així com nosaltres perdonem als nostres deutors".
Sant Gregori Moralia, 1, 10
El bé que demanem a Déu amb contrició, concedim-li per descomptat al proïsme des del primer moment de la nostra conversió.
Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 8
Això no es diu dels diners, sinó de totes les ofenses que se'ns fan, i per això també dels diners, perquè ens ofèn aquell deutor nostre que podent pagar els diners que ens és a deure, no el fa, i si no perdonem #aqueix ofensa, no podrem dir: "Perdona'ns els nostres deutes, com nosaltres perdonem als nostres deutors".
Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 14
Amb quina esperança prega, doncs, el que conserva enemistat contra un altre, per qui potser ha estat ofès? Com moltes vegades succeeix que el que ora esmenti alhora -diu que perdona i no perdona-, així demana perdó a Déu i no se li concedeix. Però molts no volent perdonar als que els ofenen, eviten fer aquesta oració. Necis! Primerament, perquè el que no ora així com Jesucrist ensenya, no és deixeble de Crist. Segon, perquè el Pare no sent amb gust l'oració que no és inspirada pel Fill. Coneix el Pare el sentit i les paraules del seu Fill i no rep les que inventa la usurpació humana, sinó les que va dictar la saviesa de Jesucrist.
Sant Agustí, Enchiridion, 73-74
No obstant això, aquest bé tan gran -a saber, el perdonar els deutes i l'estimar als enemics-, no és propi de tants com creiem en sentir que es diu: "Perdona'ns els nostres deutes, com perdonem als nostres deutors". Sens dubte es compleixen les paraules d'aquesta promesa en aquell home que, no avançant tant que estimi al seu enemic, no obstant això, quan se li prega per l'home que li ha ofès perquè el perdoni, el perdona de cor, volent al seu torn que se li perdoni quan ell ho demani. Però aquell que prega a un home a qui ha ofès -si es mou a pregar-li per la seva pròpia culpa-, no pot considerar-se encara com el seu enemic, perquè li sigui difícil l'estimar-lo, com ho era quan l'enemistat es trobava en el seu període àlgid.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.