Catena Aurea · els Pares de l'Església

Mateu 6,2-4

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

"I així quan fas almoina, no facis tocar la trompeta davant de tu, com els hipòcrites fan en la Sinagoga i als carrers per a ser honrats pels homes. En veritat us dic, van rebre el seu guardó. Mes tu, quan facis almoina, no sàpiga la teva esquerra el que fa la teva dreta, perquè la teva almoina sigui en ocult; i el teu Pare que veu en l'ocult, et premiï". (vv. 2-4)

Sant Agustí, de sermone Domini,. 2, 2

El Senyor amb aquestes paraules: "Cuideu que la vostra justícia no..." etc. ( Mt 6,1), comprèn totes les obres bones en general; però ara s'explica per parts.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 13

Posa tres béns forts, a saber: l'almoina, el dejuni i l'oració, contra tres mals, en contraposició als quals el nostre Senyor va voler ser temptat. Baralla en favor nostre contra la gola en el desert, contra l'avarícia en la muntanya i contra la vanaglòria sobre el temple. L'almoina que distribueix, és contrària a l'avarícia que amuntega, el dejuni és contrari a la gola perquè és el teu enemic, l'oració és contrària a la vanaglòria, únic mal que surt del bé, mentre que tots els altres mals surten del mal, i per tant no es destrueix per mitjà del bo, sinó que més aviat es fomenta. No pot haver-hi, doncs, un remei millor contra la vanaglòria que l'oració.

Ambrosiaster, Comm. in Tim 4,8

La misericòrdia i la pietat són el compendi de tota la disciplina cristiana, i per això comença per l'almoina, dient: "I així, quan facis almoina, no toquis la trompeta davant de tu".

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 12

S'entén per trompeta tota acció o paraula amb què es demostra jactància per alguna obra bona, com succeeix quan un dóna almoina, fixant-se en algú que tingui davant, o quan li ho diu a un altre, o quan li ho dóna a persona que pugui retornar-la-hi. Si no fos per aquestes causes no ho faria, mes encara que ho fes en un lloc secret, però amb el propòsit que allò li serveixi de lloança, encara toca la trompeta.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 2

Aquestes paraules: "No toquis la trompeta davant de tu", es refereixen a aquestes altres: "Cuideu-vos de no fer la vostra justícia davant dels homes".

Sant Jerònim, commentarium in Matthaeum, 6

El que toca la trompeta quan fa alguna almoina és un hipòcrita, i per això afegeix: "Així com fan els hipòcrites".

Glossa

Potser procuraven reunir el poble quan feien una cosa bona perquè tots anessin a #aqueix espectacle.

Sant Isidoro, etymilogia, 10

El nom d'hipòcrita procedeix d'aquella classe d'homes que entren en els espectacles amb la cara tapada, pintant-la de diversos colors, amb la finalitat d'assemblar-se a la persona que fingeixen i de la qual simulen l'exterior, prenent davant del poble i dels jocs públics, ora la màscara d'home, ora la de dona.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 2

Així com els hipòcrites (això és, els simuladors), exerceixen el paper d'un altre (no és, doncs, el que fa els oficis d'Agamèmnon el veritable Agamèmnon, sinó el que ho estrafà), així a les esglésies i en la vida humana, tot aquell que vol aparentar el que no és, es diu hipòcrita. Simula ser just i no ho prova el que col·loca tot el seu mèrit en la lloança dels homes.

Glossa

I per tant, es refereix als llocs públics quan diu: "En sinagogues i als carrers", i la fi que es proposa quan afegeix: "Per a ser honrat pels homes".

Sant Gregori Magno, Moralia, 31, 11

Ha de saber-se que hi ha alguns que tenen hàbit de santificació, i no obstant això, no poden aconseguir el mèrit de la perfecció. A éstos no se'ls pot considerar com inclosos en el número dels hipòcrites, perquè una cosa és pecar per fragilitat, i una altra és pecar per astuta ficció.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,2

Els que pequen per simulació no rebran el premi de Déu que veu els seus cors, sinó el càstig de la falsedat. I per això afegeix: "En veritat us dic van rebre el seu guardó".

Sant Jerònim

No la recompensa de Déu, sinó el seu recompensa. Van ser lloats pels homes, pels qui van exercir les virtuts.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 2

Això es refereix a allò que va dir abans: "D'una altra manera no tindreu premi davant el vostre Pare celestial". Per tant, no facis almoina com uns altres la fan, sinó com ha de fer-se, segons se'ns mana oportunament, quan Jesucrist va dir: "Mes el teu, quan fas almoina, no sàpiga la teva esquerra el que fa la teva dreta".

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 19,2

Això es diu per sobreabundància, com si digués: Si és possible, que tu mateix ho ignoris i que les teves mateixes mans desconeguin el que fas, així has de practicar-ho acuradament.

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 13

Els Apòstols interpreten aquest passatge en el llibre dels cànons, d'aquesta manera: la dreta és el poble cristià, que està a la dreta de Jesucrist, i l'esquerra és tot poble que està en la part oposada. Això vol dir que el cristià (que és la dreta) no faci l'almoina de manera que l'infidel (que és l'esquerra) ho vegi.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2,2

Sembla inferir-se d'aquesta doctrina que cap culpa ha d'haver-hi a voler agradar als fidels i no obstant això se'ns prohibeix fixar la fi de les nostres bones obres en la lloança dels homes, siguin els qui fossin. Si és perquè les vostres obres, agradant als homes, els estimuli a imitar-les, heu de practicar-les no sols en presència dels creients sinó també dels qui no creuen. Si amb uns altres entens per esquerra a l'enemic, i penses que això significa que no ha de saber el teu enemic quan fas almoina, tingues present que el mateix Senyor va sanar caritativament als homes en presència dels jueus. A més, com pot això concordar amb el precepte que ens mana donar almoina fins i tot al nostre enemic ( Prov 25,21): "Si el teu enemic té gana, dóna-li menjar"? La tercera opinió és fins a ridícula, perquè és la d'aquells que diuen que amb el nom d'esquerra ha d'entendre's la dona de cadascun, i com en els assumptes familiars les dones solen estar més dedicades a l'administració dels diners, deu el marit ocultar-lo quan fa alguna almoina a algun pobre, per a evitar les discussions domèstiques. Aquest precepte no s'ha donat només per als homes sinó també per a les dones. Quan es mana ocultar l'almoina davant la dona pròpia, que segons això, significa la mà esquerra, podrem dir també que quan es mana això mateix a la dona, és perquè el marit és també la mà esquerra d'ella? La qual cosa, si algun ho estima com a verídic, no considera que està manat als casats el guanyar-se mútuament per mitjà dels seus bons costums, i que per això no han d'ocultar-se les seves bones obres, com tampoc han de fer-se robatoris amb la finalitat d'agradar a Déu.

No obstant això, si en alguna ocasió ha d'ocultar-se alguna cosa, perquè l'altre no podria veure aquella bona obra amb bons ulls per efecte de la seva feblesa, no podem dir que això es fa d'una manera il·lícita. No sembla, doncs, que hagi d'entendre's fàcilment a la dona com la mà esquerra, perquè en tot el capítol no el dóna a entendre, ni tampoc es presenta ocasió en la qual hagi de dir-se esquerra. El que s'ha culpat en els hipòcrites (perquè busquen les lloances dels homes), això és el que se't prohibeix fer. Per tant, ha d'entendre's com a esquerra la complaença per la lloança, i per dreta la intenció de complir els preceptes divins. Quan el desig de la lloança humana es barreja en la consciència del qual obra amb el de donar l'almoina, la consciència de la dreta es fa esquerra. Ignori, doncs, l'esquerra, això és, no es barregi en la teva consciència el desig de la humana lloança. El nostre Senyor prohibeix amb molta més raó que només la mà esquerra faci les bones obres, que el que es barregi en les accions de la mà dreta. La fi que es proposa quan va dir això, el manifesta quan afegeix: "Perquè la teva almoina sigui en ocult", això és, en la bona consciència, la que no pot mostrar-se davant els ulls humans, ni tampoc manifestar-se per mitjà de les paraules, perquè llavors hi hauria molts que mentirien en moltes coses. La teva pròpia consciència et basta per a obtenir el premi, si esperes el premi d'Aquell, que únicament pot inspeccionar la teva consciència. I això és el que afegeix: "I el teu Pare que veu en l'ocult, et premiarà". Molts exemplars llatins diuen: "Et premiarà públicament".

Pseudo-Crisóstomo, opus imperfectum in Matthaeum, hom. 13

És impossible que Déu deixi en la foscor l'obra bona d'un home. En aquesta vida la manifesta i en l'altra la glorifica, perquè la glòria és de Déu. Així com el diable manifesta el dolent en tot allò en què ressalta el valor de la seva malícia. Amb tota propietat publica el Senyor tota obra bona en l'altra vida, perquè allí les obres bones no són comunes als bons i als dolents. I per tant, aquell a qui Déu premia allí, és perquè ho ha merescut amb tota justícia. El premi de la justícia no es coneix en aquest món, perquè aquí no sols els bons sinó també els dolents són rics.

Sant Agustí, de sermone Domini, 2, 2

Però en els exemplars grecs, que són anteriors als llatins, no trobem la paraula palam.

Sant Joan Crisóstomo, homiliae in Matthaeum, hom. 19,2

Si vols tenir espectadors de les coses que fas, helos aquí: no sols els àngels i arcàngels, sinó també el mateix Déu de l'univers.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.