Abarim

Significat d'Abarim

(heb. har hâ-{Abârîm, «les regions [llocs, passos de] més enllà»).
Regió a l'est del Jordán; o potser, més específicament, les/els muntanyes/muntes de
#aqueix regió. Gemegaire (22.20, BJ, DHH i NBE) esmenta 3 regions en el següent
ordre (de nord a sud): Líban, Basán i Abarim. Els fills d'Israel van acampar en els
«muntanyes d'Abarim» abans de descendir a Sitim (Nm. 33:47, 48), i s'esmenten el
Nebo i el Pisga com a part d'Abarim (Nm. 27:12; Dt. 32:49; 34:2). El cordó
muntanyenc d'Abarim -anomenat esh-Shefa pels àrabs- s'aixeca entre 90 i 180
m sobre l'altiplà de Moab i domina la parteix nord de la Mar Morta.*
1. El riu Ebana a la Damasc Moderna.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABARIM

ABARIM segons la Bíblia: Nom donat pels habitants de Canaán a la regió muntanyenca situada a l'est del riu Jordà (Nm. 33:47; Dt. 32:49; Jer. 22.20).

Nom donat pels habitants de Canaán a la regió muntanyenca situada a l'est del riu Jordà (Nm. 33:47; Dt. 32:49; Jer. 22.20).

Era una cadena de muntanyes (Nm. 33:47-48) que travessava el territori de Moab assignat a la tribu de Rubén. Els cims dels monts Nebo, Pisga i Pitjor formen part de l'Abarim (Nm. 27:12; 33:47-48; Dt. 32:49; 34:1).

En la seva peregrinació pel desert durant l'èxode, el poble d'Israel va acampar dues vegades en un lloc anomenat Ije-Abarim, quan envoltava la «terra de Moab» (Nm. 21.11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABARIM