Abarim

ABARIM (LLOC) [Heb ˓ăbārı̂m ( עֲבָרִים) ]. Una cadena muntanyenca generalment situada a l'est de la desembocadura del riu Jordà i al nord-est de la Mar Morta que forma el bord nord-oest de l'altiplà moabita, separant així aquesta última de la vall del rift (Núm. 33: 47-48). Els pics més alts d'aquesta serralada s'eleven uns 600 peus per sobre de l'altiplà moabita i passen per alt la Mar Morta a uns 4000 peus per sota dels seus cims.

Les muntanyes d'Abarim, una extensió al sud de la serralada de Transjordània, estan situades -enfront de [la ciutat de] Nebo- (Núm. 33:47). Un dels pics d'aquesta serralada és el mont Nebo (veure també NEBO, MUNTANYA), al qual Moisès va ascendir des de les planes de Moab (Núm. 27:12) i des del qual va veure la terra de Canaán abans de la seva mort (Deut 32:49). ). Els israelites van acampar a les muntanyes d'Abarim després de deixar Almon-diblathaim i abans d'arribar a les planes de Moab, l'etapa final de l'èxode d'Egipte (Núm. 33: 47-48).

En Jer 22.20 la RSV tracta a ˓ăbārı̂m com un nom propi, assumint que és una regió com ho són Líban al nord i Basham al nord-est. No obstant això, la KJV tradueix ˓ăbārı̂m per "passatges". De manera similar, diverses versions antigues (LXX, Vg i Pesh) reflecteixen en les seves traduccions de ˓ăbārı̂m en Jer 22.20 l'arrel verbal que significa "creuar" o "passar". Abarim podia haver estat originalment un apel·latiu (reflectit en la traducció del Grec de la LXX de Núm 27:12 " a ors a en tō peran ", és a dir, "[llocs] a l'altre costat [de Judà])" abans que es convertís en el nom propi "Abarim". La NEB esmena la lectura de RSV "vall dels viatgers" en Ezequiel 39:11 perquè digui " la vall d'Abarim -(vegeu també VIATGERS, VALL DE).

Si bé la majoria dels mapes limiten la serralada d'Abarim a les terres altes al nord del riu Arnón, diversos erudits ( GP 1: 379; GTTOT : 261; van Zyl 1960: 51) infereixen de Jer 22.20 i el nom del campament Iye-abarim, que per definició sembla estar associat amb la serralada d'Abarim, que els pujols d'Abarim també descriuen les muntanyes a l'est de l'extrem sud de la Mar Morta. Encara que la ubicació precisa d'IYE-ABARIM és incerta, els estudiosos generalment la situen al sud del congost d'Arnon.

En l'antiguitat Josefo ( Ant 4. 8, §48), Jerónimo i Eusebio van fer referència als pujols d'Abarim (Lagarde 1966: 16,5; 89,8; 216,4). Per a referències, vegi CERVESA (LLOC).

      ARTUR J. FERCH