Abba
Significat d'Abba
Paraula hebrea que significa “papito”, d'ús comú entre els nens. Jesús l'usa quan es dirigeix al seu Pare, i els cristians quan es dirigeixen a Déu en oració (Mc. 14.36; Ro. 8.15; Gl. 4.6). Vegeu Pare.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABBA
ABBA segons la Bíblia: Paraula aramea que Jesús empra sovint per a dirigir-se al Pare (Mr. 14.36).
Paraula aramea que Jesús empra sovint per a dirigir-se al Pare (Mr. 14.36). També els cristians de la primera generació la usaven (Ro. 8.15; Gá. 4:6) per a expressar una relació molt íntima entre Déu i els seus fills.
El Senyor Jesús va usar probablement aquesta paraula moltes vegades, fins i tot en algunes en què els passatges bíblics han transmès la versió grega: «Pare», «Pare meu», i també «el meu Pare».
És una expressió de plena confiança i adhesió amb la voluntat del Pare, que Jesús vol comunicar als seus deixebles. La paraula no apareix en la literatura profana ni rabínica del temps, i és característica del vocabulari de Crist.
En els evangelis se l'usa sempre acompanyada de la seva respectiva traducció amb la paraula «Pare». És només per mitjà de Crist que rebem l'esperit d'adopció i aprenem a cridar a Déu «Padre nostre» (Dj. 11:2: Jn. 17.11; 20.17).
La paraula s'usava solament en el llenguatge familiar abans de Jesús. En l'Antic Testament figura en diversos noms hebreus com a radical, per exemple: Abimelec, Abner, Ardénago, Eliab.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).