Abiel

Significat d'Abiel

(heb. Abî{êl, «Déu és el meu Pare», «pare del poder [poderós]»; ac. Abi-ilu; suar.
bI).
1. Avantpassat de Saúl. D'acord amb 1 S. 9:1 apareix com l'avi de Saúl, però
d'acord amb 1 S. 14.50, 51, si es pren a Abnor com a oncle de Saúl, seria el
besavi.
Una solució per a aquesta aparent discrepància és interpretar la frase «fill d'Abiel»
(9:1) com a «nét d'Abiel». Vegeu Fill.
2. Valent de David, originari de Ret-arabá (1 Cr. 11.32), també anomenat Abi-albón*
en 2 S. 23.31.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABIEL

ABIEL segons la Bíblia: «pare de la força» o «Déu és un pare».

(a) Avi de Saúl i Abner (1 S. 9:1; 14.51).
(b) Un dels «valents de David» (1 Cr. 11.32); anomenat també Abi-albón (2 S. 23.31)

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABIEL