Abigail

ABIGAIL (PERSONA) [heb ˒ăbı̂gayil ( אֲבִיגַיִל) ; ˒ăbı̂gal ( אֲבִיגַל) ]. 1.     Esposa, primer de Napar, després de David (1 Samuel 25). Apareix com la segona emmanilla / mare esmentada en dues llistes dels fills de David nascuts a Hebron (2 Sam 3: 2-5 i 1 Cròniques 3: 1-3). El nom del seu fill és problemàtic, ja sigui Chileab (2 Sam 3: 3), Daluiah (LXX – 2 Reis 3: 3) o Daniel (1 Cròniques 3: 1). Abigail apareix per primera vegada en 1 Samuel 25 com l'esposa de Napar el calebita. La hi presenta com l'esposa " ideal", tant bella com intel·ligent, mentre que el seu espòs es presenta com a maleducat i groller. Quan Napar es nega a complaure la sol·licitud de menjar de David, és Abigail qui, sense que el seu espòs ho sàpiga, s'afanya a acumular el menjar i la hi lliura a David. El seu discurs a David, un exemple magistral de tacte i diplomàcia (vv 24-31), aconsegueix evitar la ira de David en Napar (vv 32-35). En assabentar-se de la generositat de la seva esposa, El cor de Napar -va morir dins d'ell- (v. 37) i deu dies després estava mort. 1 Samuel 25 conclou amb el matrimoni de David tant amb Abigail del Carmelo com amb Ahinoam de Jezreel.

El nom d'Abigail apareix cinc vegades en l'AT  fos d'1 Samuel 25. Tres vegades es relaciona amb Ahinoam de Jezreel. Tant Abigail com Ahinoam acompanyen a David a Gat (1 Sam 27: 3), on després són capturats per un grup invasor d'Amalecitas (1 Sam 30: 5). Després del seu rescat (1 Sam 30:18), viatgen amb David a Hebron (2 Sam 2: 2) on donen a llum als fills de David (2 Sam 3: 3 = 1 Cròniques 3: 1). De les cinc vegades que el nom d'Abigail apareix fora d'1 Samuel 25, totes excepte una (1 Cròniques 3: 1) porten amb si l'epítet "viuda de Napar".

Els enfocaments literaris recents d'1 Samuel 25 subratllen el discurs i el caràcter d'Abigail. JD Levenson (1978) sosté que 1 Samuel 25 és una "analogia narrativa" que presenta un "albiri proléptico" de 2 Samuel 11. A diferència de Betsabé, Abigail és la "dona ideal" el "geni retòric de la qual" evita que David mat al seu marit (Levenson 1978 : 11-28). D. Gunn (1980: 98-100), encara que comparteix l'estima de Levenson per l'art del discurs, rebutja (1980: 154, n. 13) la seva conclusió que l'episodi és una "al·legoria moral". El discurs d'Abigail revela que ella és "astuta" en lloc de bona, mentre que Napar és "insensat" en lloc de malvat. Mentrestant Levenson com Gunn analitzen el discurs d'Abigail, A. Berlin se centra en la caracterització d'Abigail. Abigail és un estereotip exagerat: l'emmanilla model. El tracte que David li va donar a ella (així com a Mical, Abisag, i Betsabé) representa una "presentació indirecta" de David. A més, cada resposta "privada" a les dones de la seva vida correspon a una fase de la vida "pública" de David. Per tant, la "resposta entusiasta però cavallerosa" de David a Abigail reflecteix la seva "seguretat en si mateix com a líder popular" (Berlín 1983: 30-33).

Darrere de la presentació literària d'Abigail es troben les realitats sociopolítiques del seu matrimoni amb David. Napar era un calebita ric i probablement influent. El matrimoni de David amb la vídua de Napar va ser útil per a portar a David el suport que tant necessitava del sud. Aquest suport podia haver estat fonamental perquè David fos coronat rei a Hebron, una àrea associada amb la figura de Caleb en el text (Levenson 1978: 24-28).

2.      Germana de David (1 Cròniques 2.16) i Sarvia (2 Sam 17.25, 1 Cròniques 2.16); mare d'Amasa (2 Sam 17.25, 1 Cròniques 2.17). El nom del pare d'Abigail no és clar. 1 Cr 2: 13-16 identifica a Isaí com el pare d'Abigail, mentre que 2 Sam 17.25 diu que ella era la "filla de NAASH". La majoria dels crítics prefereixen la lectura d'1 Cròniques 2, explicant la discrepància ja sigui: (1) entenent a -Nahash- com la mare d'Abigail en lloc del pare; (2) declarar corrupta la lectura en 2 Sam 17.25, una intrusió del v 27; o (3) postulant a un espòs anterior (Nahash) de l'esposa d'Isaí, qui va engendrar a Abigail i Sarvia.

El nom de l'espòs d'Abigail també és problemàtic. El TM de 2 Sam 17.25 dóna el nom del pare d'Amasa com "ITRA l'israelita", mentre que 1 Cr. 2.17 diu que era "JETER l'ismaelita". El problema es complica encara més per la lectura variant en la M que ho identifica com un "jezreelita".

JD Levenson i B. Halpern (1980) argumenten que Ithra / Jethro era el nom real de l'espòs d'Abigail ("Napar") esmentat en 1 Samuel 25. Ells troben molt improbable que les úniques dues Abigail en l'AT anessin: (1 ) contemporanis, (2) cunyades i (3) casades amb homes de la mateixa àrea geogràfica (assumint que Ithra / Jethro / Napar són de Jezreel i Jezreel per a referir-se a la ciutat de la Judea prop d'Hebron). Per tant, conclouen que només hi havia una Abigail, la germana de David, que més tard es va convertir en l'esposa de David. La tradició posterior va suprimir el record d'aquesta unió incestuosa.

Bibliografia

Berlín, A. 1983. Poètica i interpretació de la narrativa bíblica. Seriï Bíblia i Literatura 9. Sheffield.

Fokkelman, JP 1986. Art narratiu i poesia en els llibres de Samuel. Vol. 2 de The Crossing Fates (I Sam. 13-21 i II Sam. 1).

Gunn, DM 1980. El destí del rei Saúl. JSOTSup 14. Sheffield.

Levenson, JD 1978. I Samuel 25 com a Literatura i Història. CBQ 40: 11-28.

Levenson, JD i Halpern, B. 1980. The Political Import of David’s Marriages. JBL 99: 507-18.

      CONFRONTA S. SCHEARING