Abisme

Significat d'Abisme

tip, CENT ESCA
Grec, «abyssos» = «sense fons». Terme usat
en la versió dels LXX per a traduir la paraula
hebrea que significa «fondària». En l'Antic
Testament significa la mar universal que
embolicava tot l'existent, cel i terra. En el
segon dia Déu separa les aigües que estaven
sobre el firmament, de les quals estaven sota. A
aquestes aigües es referirà d'ara endavant la paraula
«abisme» (Gn. 1:2; Dt. 33:13; Sal. 104:6).
En el NT apareix especialment en Apocalipsi,
on veiem que l'abisme és el lloc on els
poders satànics estan tancats; el seu càstig serà
posteriorment, en el llac de foc (Ap. 9:1, 2;
20.10). És d'Apocalipsi (Ap. 9:1-11) que es veu
que una estrella caiguda del cel rep les claus
de l'abisme, sorgint una espessa tenebra moral al
ser obert, i sorgint d'ella agents
destructors: Abadón (en hebreu), o Apolión (en
grec), el «destructor», és el seu rei. El futur
imperi romà és representat com una bèstia
que sorgeix de l'abisme (Ap. 11:7; 17:8). Durant el
Mil·lenni, Satanàs serà confinat en l'abisme,
quedant impossibilitat totalment d'enganyar i
actuar (Ap. 20:1, 3). En Lc. 8.31, els dimonis li
preguen a Crist que no els llanci a l'abisme; en Ro.
10:7 apareix en contrast als cels.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABISME

ABISME segons la Bíblia: Grec, «abyssos» = «sense fons». Terme usat en la versió dels LXX per a traduir la paraula hebrea que significa «fondària».

Grec, «abyssos» = «sense fons». Terme usat en la versió dels LXX per a traduir la paraula hebrea que significa «fondària». En l'Antic Testament significa la mar universal que embolicava tot l'existent, cel i terra.

En el segon dia Déu separa les aigües que estaven sobre el firmament, de les quals estaven sota. A aquestes aigües es referirà d'ara endavant la paraula «abismo» (Gn. 1:2; Dt. 33:13; Sal. 104:6).

En el NT apareix especialment en Apocalipsi, on veiem que l'abisme és el lloc on els poders satànics estan tancats; el seu càstig serà posteriorment, en el llac de foc (Ap. 9:1, 2; 20.10).

És d'Apocalipsi (Ap. 9:1-11) que es veu que una estrella caiguda del cel rep les claus de l'abisme, sorgint una espessa tenebra moral en ser obert, i sorgint d'ella agents destructors: Abadón (en hebreu), o Apolión (en grec), el «destructor», és el seu rei.

El futur imperi romà és representat com una bèstia que sorgeix de l'abisme (Ap. 11:7; 17:8). Durant el Mil·lenni, Satanàs serà confinat en l'abisme, quedant impossibilitat totalment d'enganyar i actuar (Ap. 20:1, 3). En Lc. 8.31, els dimonis li preguen a Crist que no els llanci a l'abisme; en Ro. 10:7 apareix en contrast als cels.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ABISME