Alamo

Significat d'Alamo

(heb. libneh [doni lâban, «ser blanc»]).
Arbre de fulles blanques, prou gran per a ser classificat amb l'alzina i el
terebinto, possiblement l'àlber de l'Eufrates, l'àlber blanc o l'àlber platejat.
Aquesta espècie d'àlber té fusta blanca i fulles blanques i apelfades en la part
inferior; viu prop d'on hi ha aigua. Els seus plançons creixen molt ràpid i s'ajusten
bé al relat de Jacob i els ramats de Labán (Gn. 30:37). La seva altura i branques
esteses proveirien ombra adequada per als «llocs alts» d'adoració pagana
(Us. 4.13). Però altres erudits suggereixen, per a aquest passatge, l'estoraque, un arbre
petit (3 a 6 m d'alt) de fulles blanques i algodonosas en la seva superfície inferior i
verds en la superior (les seves flors blanques s'assemblen al del taronger). És natiu d'Àsia
Menor, Síria (l'ár. lubna s'usa per a aquest arbre) i Galilea. Vegeu Salze.
Bib.: PB 181-183.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ALAMO

ÀLBER segons la Bíblia: Es tractava probablement de l'àlber blanc (Populus alba) que va emprar Jacob (Gn. 30:37). Era «verd» en el sentit de fresc, humit.

Es tractava probablement de l'àlber blanc (Populus alba) que va emprar Jacob (Gn. 30:37). Era «verd» en el sentit de fresc, humit.

L'àlber ofereix una refrescant ombra dels llamps del sol, i era per això un dels arbres que triaven els israelites per a oferir encens sota ells (Us. 4.13).

També els cal opinen que «libneh» es refereix al «estoraque» (styrax officinale), que també es cria en Palestina.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ALAMO