Alabastre

Significat d'Alabastre

(heb. shêsh, «marbre»; bahat [Est. 1:6] gr. alábastros o alábastron).
Pedra llisa, tova i translúcida; a Egipte és un carbonat 32 de calci, i en Palestina
és un sulfat de calci. Com diu Plinio, els atuells d'alabastre s'usaven
particularment per a guardar perfums. Amb freqüència tals flascons egipcis es
importaven a Palestina, com ho demostren les troballes arqueològiques en molts
llocs. Els atuells d'alabastre importades estaven molt ben fetes: l'exterior amb
el torn, i l'interior buidat amb un trepant. Els recipients d'alabastre fets en
Palestina eren bastes imitacions realitzades amb cisell. En Cantares 5.15 el terme
hebreu es va traduir «marbre»;* en Est. 1:6 es va traduir per «pòrfir».* En els
Evangelis s'esmenta que una dona va portar un got d'alabastre, amb un ungüent
costós, i va ungir els peus de Jesús poc abans de la seva crucifixió (Mt. 26:7; Mr. 14:3;
Lc. 7.37, 38).
Bib.: el Vell, XIII, 3; I. Ben-Dor, QDAP 11 (1944):93-112; CBA 5:745-747.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ALABASTRE

ALABASTRE segons la Bíblia: Un espat calcari de gran preu, hidrosulfato de calci, podia presentar un color blanc cremós, o fins i tot arribar a la transparència.

Un espat calcari de gran preu, hidrosulfato de calci, podia presentar un color blanc cremós, o fins i tot arribar a la transparència.

Els antics ho utilitzaven per a fer atuells per a ungüents costosos, i altres usos; en el museu de la universitat de Filadèlfia es conserva un llum d'alabastre procedent d'Ur, datant dels temps d'Abraham.

En el palau de Susa, del rei Artajerjes, formava part de l'enllosat (Est. 1:6). En els evangelis s'esmenta únicament de la unció dels peus de Jesús en dos casos, a casa de Simón el fariseu (Lc. 7.36-50), i poc abans de ser traït, a casa de Simón el leprós (Mt. 26:6-13; Mr. 14:3-9; cp. Jn. 12:1-8).

És probable que «fer fallida» el got es refereixi al trencament del segell.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ALABASTRE