Almón

ALMÓN (LLOC) [heb ˓almôn ( עַלְמֹון) ]. Var. ALEMET. Una ciutat donada als descendents del sacerdot Aarón (Jos. 21.18). BDB ( p. 761) ho va derivar de ˓lam, "ocultar, amagar"; uns altres suggereixen que significa "senyal" o "senyal de trànsit". Albright va pensar que el significat del nom era fosc. S'escriu Gamala en LXX, Almon en LXX Codex Alexandrinus, Amala en LXX Codex Vaticanus, Elmon en LXX Lucian, i Alemeth (Allemeth) en 1 Cr. 6.45 ( – Eng 6.45 ; Galemeth en LXX; Alamoth en LXX Lucian ). Tant Almon com Alemeth provenen de la mateixa arrel. Josué 21: 1 i sigs.bes l'assignació de 48 ciutats i les seves terres de pasturatge (no terres conreades) als levites d'acord amb el manament de Moisès en Números 35: 1-8, ja que no van obtenir assignacions territorials com a tals. Boling ( Joshua AB, 492-494) data la llista a mitjan  segle VIII per motius arqueològics: la col·lecció de superfície de fragments de ceràmica i altres dades mostren que la majoria dels llocs estaven ocupats llavors, amb ˓Almon ocupat en els segles IX i VIII. Myers, d'altra banda, els data en el regnat de David per motius històrics, quan el país encara estava dividit entre tribus i abans que Salomón el separés en districtes administratius ( 1 Cròniques AB, 48).

Almon és una de les 13 ciutats donades als sacerdots (els fills d'Aarón) i una de les 4 ciutats del territori tribal de Benjamí. Els quatre en Jos 21: 17-18 inclouen Gabaón (el-Jib), Geba (Jaba ‘), Anatot (Anata) i Almon, mentre que 1 Cr. 6:60 omet Gabaón (Geba és a vegades una forma curta de Gabaón i Guibeá [Tell el-Ful]), tots al NE de Jerusalem. ˓Almon és ca. 5 el meu. de Jerusalem. Ni ˓Almón ni Anatot estan en la llista de ciutats benjaminitas en Jos 18: 21-28. ˓Almon s'identifica amb Kh. ˓Almit(MR 176136), un tell entri Geba i Anathoth, 1 el meu. NE d'Anata, en la carretera a Ain Farah que desemboca en Wadi Qelt cap a Jericó. Albright (1924) va suggerir que els moderns programes de posar fi a la que apunta és dolent en Cròniques i, al seu torn, -la relació entre Almon i ˓Almit és dialèctica, i és exactament igual a la que existeix entre tahton i tahfit, la TU sent el femení arcaic de la nisbeh en î . . . " Avi-Yonah ( EJ 1: 666) assenyala que -Almon- s'identifica erròniament amb Ailamon (Ayalón) en el mapa Madeba (sisè segle AD ) basat en una referència en Eus. ( Onomast.18: 14). En el període de les Croades, s'esmenta a Amieth (Alemeth) juntament amb Aneth (Anathoth) i Farafonte (Ayn Fara).

Bibliografia

Albright, WF 1924. Alameth i Azmaveth. AASOR 4: 156-57.

      HENRY O. TOMPSON