Anticrist

Significat d'Anticrist

– El
nom d'Anticrist només s'esmenta en les epístoles de Sant Joan, i diu que
ha de venir, però que ja està entre nosaltres (1 Jn. 2.18, 22, 4:3, 2 Jn
7). Veure “Abominable Desolació”.

– Jesús
ens diu que provocarà la “Abominable Desolació” predita per Daniel (Mt.
24:15).I ésta, segons Daniel, consistirà en quatre coses:

1- Destrucció del Santuari.

2- Cessament del Sacrifici Perpetu.

3- Destruirà la Ciutat.

4- S'irguió contra el Príncep del
Exèrcit, Donen. 8.11-19, 9.26-27, 11.31, 12.11.

– Les
esglésies sense santuari ni sacrifici han de pensar seriosament si en elles ja
ha actuat l'Anticrist “que està per a arribar, i que al present es troba ja en
el món”, 1 Juan 4:3.

– El
Anticrist ho presenta la Bíblia també amb altres noms:

– “La Bèstia”, el “666”, de l'Apoc.13.

– “L'Home de la Iniquitat” o “EL
Fill de Perdició”, de 2 Tes. 2.

– “La Petita Banya” de Dan. 7:8,
8:9.

– “Gog en la Terra de Magog, d'Ez.
38, i Apoc. 20:8.

– “Asur l'Assiri”, d'Is. 10:5.

– “Els Escalfaments”, d'Habacuc 1:6.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ANTICRIST

ANTICRIST segons la Bíblia: Aquest terme és usat solament per Juan en les seves dues primeres epístoles, encara que hi ha esment d'ell en altres passatges de les Escriptures sota altres noms.

Aquest terme és usat solament per Juan en les seves dues primeres epístoles, encara que hi ha esment d'ell en altres passatges de les Escriptures sota altres noms.

El terme significa, alhora, que s'oposa a Crist i que usurpa El seu lloc. És important distingir entre «un» anticrist i «el» anticrist.

Respecte al primer, «han sorgit molts anticristos»; en canvi, «l'anticrist ve» (1 Jn. 2.18). L'anticrist final «nega al Pare i al Fill».

Pablo esmenta «l'home de pecat», que usurpa el lloc de Déu en el temple de Déu, en el futur escatològic (2 Ts. 2:3-12).

Éste ve per obra de Satanàs, confederat amb ell, i obrarà senyals i meravelles mentideres amb tot engany d'iniquitat per als quals es perden.

Els que han refusat la veritat seran lliurats a la mentida d'aquest inic. Els jueus apóstatas ho rebran com el seu Messies (Jn. 5.43).

Farà que tots adorin la imatge de la Bèstia que apareix en Apocalipsi (Ap. 13.11-18). La seva final serà el llac de foc a la vinguda del Senyor Jesús (Ap. 19.20; 20.10).

En l'AT tenim més detalls d'aquest enemic i suplantador de Crist. És anomenat rei (Dn. 11.36-39), exaltant-se a si mateix i parlant coses meravelloses contra el Déu dels déus.

No farà cas del Déu dels seus pares (assenyalant que serà descendent d'Israel, probablement de la tribu de Dan, (cp. Gn. 49:17).

Tampoc farà cas del «desig de les dones» (això és, del Messies, de qui tota dona jueva anhelava ser mare). S'exalta a si mateix sobre tots.

És un idòlatra, honrant a un déu que els seus pares no van conèixer. El profeta Zacarías el descriu com un pastor insensat i inútil, que descurarà el ramat i es pasturarà d'ell en lloc de pasturar-lo (Zac. 11.15-17), en oposició al Senyor Jesús, el Bon Pastor.

En diferents èpoques s'ha identificat moltes vegades a persones històriques amb l'anticrist (per exemple, Mahoma).

Igualment molts reformadors, com Wicleff, Luter, Melancton, van veure l'anticrist en unes certes institucions eclesiàstiques de Roma.

No obstant això, el tenor de les Escriptures és que l'anticrist és el pinacle de l'apostasia humana contra Déu expressada en un cabdill personal, que es presentarà en relació amb Israel al final de la dispensació de la gràcia.

Certament que multitud d'individus i institucions han participat i participen del seu caràcter moral en tant que neguen al Pare i al Fill, i en tant que usurpen el lloc de Crist, s'oposen a la veritat i enganyen els homes.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ANTICRIST