Aràbia

Significat d'Aràbia

(heb. {Arâb, {Arab, {Erab i {Ereb, «desert [erm]»).
Gran península situada a l'Àsia sud-occidental (cf Ez. 30:5). Segons els erudits, en
Is. 21.13 es refereix a Aràbia nord-occidental; en Jer. 25:24 a Aràbia del Nord; i en 2
Cr. 9.14 i Ez. 27:21 a Aràbia del Nord i del Sud. En el període postexílico, Aràbia
designava la «Província d'Aràbia» (parcialment edomita; cf Neh. 2.19), la qual, al
igual que la Judea i Samaria, formava part de la satrapia persa d'Abar Nahara, «Més
allà del riu». Mapa XII, D-6. Vegeu Àrabs.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ARÀBIA

ARÀBIA segons la Bíblia: (a) ARÀBIA:
Per Aràbia s'entén un país molt gran al sud, sud-est i est de Palestina. En l'antiguitat era, i fins fa relativament poc pels nadius, dividit en tres districtes:

(a) ARÀBIA:
Per Aràbia s'entén un país molt gran al sud, sud-est i est de Palestina. En l'antiguitat era, i fins fa relativament poc pels nadius, dividit en tres districtes:

(A) L'Aràbia pròpia, que era l'antiga Aràbia Félix, que abasta la península que s'estén pel sud cap a la mar d'Aràbia i pel nord en direcció al desert.

(B) Aràbia occidental, el mateix que l'antiga Aràbia Pètria, que abasta el Sinaí i el desert de Petra, estenent-se des d'Egipte i la mar Morta fins prop de Petra.

(C) L'Aràbia septentrional, adjacent a l'Aràbia occidental i que s'estén pel nord, cap a l'Eufrates (1 R. 10.15; 2 Cr. 9.14; Is. 21.13; Jer. 25:24; Ez. 27:21; Gá. 1.17; 4.25).

(b) ÀRABS:
Els àrabs tenen també a Abraham com a pare. Llegim que Abraham va enviar als fills de Cetura i de les seves concubines «cap a orient» (Gn. 25:6). També hi havia els descendents d'Ismael i els d'Esaú.

Molts d'éstos van venir a «ser «caps», i no pot dubtar-se que són els seus descendents els que continuen posseint la terra. Els cal es diuen a si mateixos àrabs ismaelitas, i en el sud hi ha encara àrabs joctanitas.

Salomó rebia tributs dels reis d'Aràbia (1 R. 10.15). Josafat el mateix (2 Cr. 17.11); en els dies de Joram van atacar Judà, van saquejar la casa del rei i es van emportar a les seves esposes i a alguns dels seus fills (2 Cr. 21.17; 22:1). Van ser vençuts per Uzías (2 Cr. 26:7).

Durant la captivitat dels jueus en Babilònia, alguns àrabs es van establir en Palestina i posteriorment es van enfrontar contra Nehemías (cp. Neh. 2.19; 4:7; 6:1).

Els àrabs es troben entre les nacions que tenien relació amb Israel i sobre les quals es pronuncia judici (Is. 21.13-17; Jer. 25:24). El seu conflicte contra l'Israel restaurat, fins a la intervenció divina directa, està profetitzat en diversos passatges de les Escriptures (cp. Sal. 83).

En el NT apareixen els àrabs entre els presents en el dia de Pentecosta, però no s'especifica si es tractava de jueus habitants a Aràbia o prosélitos (Hch. 2.11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ARÀBIA