Llaurat
també: Arado
Significat d'Arada
(heb. êth, «reixa»; majarêshâh [del verb jârash, «llaurar»; jarîsh, «llaurada», «temps de
llaurada»]; gr. árotron).
Figures i maquetes tridimensionals (fig 32) d'arades antigues mostren que no
han canviat molt en Palestina en els últims 4 mil·lennis. Les arades antigues
eren d'una mancera (de 2 els babilònics), amb una reixa (primer van ser de fusta
i després de metall) que no bolcava la terra com els moderns, sinó que merament
esquinçava el terreny a una profunditat de 7 a 10 cm. Es llaurava a la tardor (Pr. 20:4)
tirat per bous (1 R. 19.19; Job 1.14). La llei mosaica prohibia enyugar a un bou
i un ase per a llaurar (Dt. 22.10), una pràctica que encara es veu en el Pròxim Orient
per a la trilla (fig 517). Algunes arades antigues tenien agregat un embut
mitjançant el qual es deixaven caure llavors en el solc (fig 456).
32. Antiga maqueta egípcia d'un arador amb la seva arada.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ARADA
ARADA segons la Bíblia: Al principi es feien de fusta, sent la més adequada per a això la de surera. Els pagesos pobres no podien al principi tenir arada amb reforç de ferro.
Al principi es feien de fusta, sent la més adequada per a això la de surera. Els pagesos pobres no podien al principi tenir arada amb reforç de ferro.
No obstant això, per a l'època de David ja s'esmenta un ús més general del ferro en relació amb l'agricultura (2 S. 12.31). L'acció de llaurar s'usa metafòricament d'intensa aflicció (Sal. 129:3).
És indubtable que es tracta d'un esment profètic del tracte que el Senyor Jesús va sofrir en la terra, especialment de la seva flagel·lació.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).