Autoritat

Significat d'Autoritat

Cal obeir a la
autoritat.

– De la
Església, perquè qui desobeeix a l'Església, desobeeix a Jesús. Lc. 10.16, Mt.
16.19, 18.18.

–
Civils: Perquè tota autoritat ve de Déu. Jn. 19.11, Rom. 13:1-6, 1 Pedro
2.13.

– Hi ha
que obeir a Déu abans que als homes. Fets 4.19.

–
Autoritat com a servei. Lc. 22.26, Mt. 20.27-28, Jn. 13.13-15.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AUTORITAT

AUTORITAT segons la Bíblia: Potestat de dirigir o ordenar, inherent o delegada. Tota l'autoritat pertany a Déu (Ro. 13:1). Totes les autoritats establertes ho han estat per Déu (Ro. 13:2).

Potestat de dirigir o ordenar, inherent o delegada. Tota l'autoritat pertany a Déu (Ro. 13:1). Totes les autoritats establertes ho han estat per Déu (Ro. 13:2).

Són múltiples les esferes en les quals s'exerceix l'autoritat, i tots els dipositaris d'ella tenen davant Déu una profunda responsabilitat pel mode d'exercir-la (cp. Jn. 19.11).

En l'AT trobem primer l'autoritat de Déu donada a Adán per al domini del món (Gn. 1.28; Sal. 8:4-8; He. 2:6-8); després aquesta autoritat passa a Noè (Gn. 9:2-6) en govern, i passa als patriarques.

Els caps de família, els caps de tribus, exerceixen l'autoritat. Sorgeixen també els líders especialment cridats per Déu per a moments de crisis, com Moisès, Josué, els jutges.

L'autoritat s'institucionalitza a Israel amb el sacerdoci (cp. Dt. 17:8-13), encara que hi havia instàncies inferiors, com la del consell d'ancians de les ciutats.

Més tard, en el règim monàrquic, l'autoritat divina és delegada en el rei (1 S. 10:1; 12:1, 13), que és un tipus del Messies, el Rei que Déu ha d'imposar sobre aquesta terra (Is. 9:6, 7).

El Senyor Jesús afirma clarament que li és donada tota autoritat (Mt. 28:18). Aquesta autoritat s'havia evidenciat en el seu ensenyament (Mt. 7.29), i en el seu domini de la creació (cp. Mr. 1.23-27; 4.35-41); i moralment, per a perdonar els pecats, com Déu veritable (Mr. 2:1-12).

El Senyor va delegar La seva autoritat en els seus apòstols i església. (Vegeu LLIGAR I DESLLIGAR). Ordena també als seus que se subjectin a les autoritats i magistrats (Ro. 13:1, 2; Tit. 3:1; 1 P. 3.22) per causa de la consciència, no per temor (Ro. 13:5), amb la limitació expressa que en cas de conflicte obert entre l'autoritat subjecta a Déu i l'autoritat directa de Déu, el creient es troba subjecte a obeir a Déu abans que als homes (Hch. 4.18-20).

Això no pot mai justificar la rebel·lió contra l'autoritat ni la violència (cp. Ro. 13:2; 1 P. 3:8-17).

Arribarà el dia del regne directe del Senyor Jesús (Ap. 10.10; 1 Co. 15.24).
En el si de l'església té el seu exercici i conducció en el temor del Senyor (cp. 2 Co. 10.18; 13.10; Tit. 2.15; 1 Co. 11.10); no ha de ser exercida al mode dels gentils (Lc. 22.25), sinó a exemple del Senyor, servint als altres (Mt. 20.25-28).

Després de la partida dels apòstols, el creient té com a autoritat última la de Déu expressada en La seva paraula (Hch. 20.32; 1 P. 1.13-21; Jn. 20.31).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: AUTORITAT