Assot
també: Azote
Significat d'Assot
Vegeu Cop.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ASSOT
ASSOT segons la Bíblia: Nom de l'instrument de càstig, i del càstig mateix, infligit a base de cops de corretges de cuir, sovint armades amb boles o puntes de metall (He. 11.36), o amb vares.
Nom de l'instrument de càstig, i del càstig mateix, infligit a base de cops de corretges de cuir, sovint armades amb boles o puntes de metall (He. 11.36), o amb vares.
La Llei permetia assotar al culpable, el qual era tendit en el sòl, sobre l'esquena (Dt. 25:2, 3). Roboam fa al·lusió, potser, a una pena molt més severa ja aplicada abans del seu temps (1 R. 12.11, 14).
Antíoc Epifanes va emprar en va aquest suplici per a obligar els jueus a menjar carn de porc, però ells es van resistir, preferint morir sota els assots abans que violar la Llei de Moisès (2 Mac. 6.18-31; 7:1-42).
El Nou Testament designa de diversos modes l'acció d'assotar. El doctor de la llei estava, segurament, autoritzat per a manar assotar immediatament a un transgressor de la llei.
Éste és, potser, el motiu de per què ningú va oposar resistència a l'actuació de Jesús en el Temple (Jn. 2.15), encara que la seva acció no era un assot pròpiament dit.
Un tractat del Talmud dóna expresses instruccions sobre els assots en la sinagoga; també del Nou Testament deduïm que aquesta pena va ser sovint executada en la sinagoga (Mt. 10.17; 23.34; Mr. 13:9; Hch. 5.40; 22.19).
Pel que sembla, els assots jueus amb vares només a poc a poc van ser substituïts pels assots romans, com ens resulta de 2 Co. 7.25, distinció entre els trenta-nou cops rebuts cinc vegades dels jueus i les tres vegades que Pablo va ser assotat (i dels Hch. 16.22 una de les vegades que va ser assotat amb «vares»).
La pràctica posterior jueva va anar evolucionant de manera que la flagel·lació constava de tres corretges i així cada cop valia per tres i podia limitar-se a tretze cops.
La «Mishna» parla de trenta-nou cops, tretze sobre el pit nu i tretze en cada costat de l'esquena.
Els assots romans («kerberatio») s'empraven:
(a) com a correcció d'esclaus rebels i com a pena per faltes greus comeses en el servei militar;
(b) com a turment per a arrencar la confessió d'un acusat;
(c) com a preludi per a la crucifixió.
Segons una llei romana anomenada «Lex Portia», els dos primers tipus d'assots no podien aplicar-se a ciutadans romans; en Hch. 16.22-37; 22.24 i següents es refereix Pablo a aquesta llei.
Quan era condemnat a la crucifixió, abans havia de ser assotat amb corretges o entenimentades, proveïdes a vegades amb nusos o boles de metall, i constituïa un càstig totalment inhumà que amb freqüència implicava la mort del reu. #Aqueix assots, o flagel·lació, es van executar en Jesucrist (Mt. 27:26), probablement dins del pretori.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).