Astarot

Significat d'Astarot

(heb. Ashtârôth, «estrelles» o «esposes»).
El nom (com el d'una ciutat) apareix per primera vegada en un text de
execració* egipci del s XVIII a. C. com js[t]3tm. En les Cartes d'Amarna* del s
XIV a. C. ho trobem com Astarte, i en una inscripció que acompanya a un relleu en
pedra de Tiglat-pileser III com Ashtartu (fig 49).
1. Antiga ciutat-residencia del rei Og de Basán. La ciutat s'esmenta per 1a vegada en
els textos cuneïformes d'Ebla del període prepatriarcal. Encara que estava habitada per
gegants, va ser derrotada pels israelites en temps de Moisès (Dt. 1:4; Jos. 9.10;
12:4; 13.12). Va ser assignada a Maquir, fill de Manasés (13.31), i va arribar a ser una
ciutat dels levites gersonitas (1 Cr. 6:71). Uzías, un dels 112 valents de David
procedia d'Astarot (11.44). S'ha identificat la ciutat amb Tell Ashtarah, a 33,5
km a l'est de la Mar de Galilea, al nord del riu Yarmuk. Les restes arqueològiques
mostren que la ciutat va estar habitada des d'abans del 2000 a. C. fins al 1r
Mil·lenni a. C. Probablement Astarot Karnaim,* ciutat assolada per Quedorlaomer i les seves
aliats en temps d'Abrahán (Gn. 14:5), sigui aquesta Astarot. Mapa VI, C-5.
Bib.: ANEP 128.
2. Forma plural d'Astoret* (o Astarté), la deessa cananea.
49. Relleu sobre pedra de Tiglat-pileser III. Representa la ciutat d'Astarot i la
deportació dels seus habitants.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ASTAROT

ASTAROT segons la Bíblia: Ciutat de Basán en el regne d'Og, a l'est del Jordán. Va ser donada a la mitja tribu de Manasés i després va ser feta ciutat levítica (Dt. 1:4; Jos. 9.10; 12:4; 13.12, 31; 1 Cr. 6:71).

Ciutat de Basán en el regne d'Og, a l'est del Jordán. Va ser donada a la mitja tribu de Manasés i després va ser feta ciutat levítica (Dt. 1:4; Jos. 9.10; 12:4; 13.12, 31; 1 Cr. 6:71).

Pogués ser Beestera, la ciutat donada als fills de Gersón (Jos. 21.27). Identificada amb «Tell Ashtarah», 32° 50′ N, 36° 1′ E.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ASTAROT