Baal-hamon

BAAL-HAMON (LLOC) [Heb ba˓a l'hāmön ( בַּעַל הָמֹון) ]. Una ciutat o districte esmentat en el Cantar dels Cantessis (8.11). Va ser la ubicació d'una plantació de Salomó que va concedir als plantadors que la van fer molt rendible. El nom no està testificat en cap altra part del MT  ; pot correspondre al lloc esmentat per Balamōn (en grec) en Jue 8: 3 (veure BALAMON). Tell Bel˓estimi (MR 177205) ha estat suggerit com el lloc (Gordis 1974; Pope Song of Songs 686), però és més probable que sigui Ibleam (llavors LBHG 148).

Paul Haupt (1902: 223; 1903: 6) va suggerir que l'ortografia del segon element amb la inicial ell era una alteració intencional d'un nom original * ba˓a l'ammôn ḥ (amb la inicial ḥet ), evitat perquè era el nom d'un fenici. déu (sobre el nom d'aquesta deïtat, vegeu Schmitz 1990: 255-57). El suggeriment va ser promogut per Pope ( Cantar dels Cantessis AB , 686-87) amb cites d'una inscripció fenícia ( KAI 19.3-4) que esmenta la ciutat d'ammôn Ḥ i suposadament mostra el passatge bíblic per a al·ludir a un antic ritual o mite associat amb la deessa. Astarte. Això, i la interpretació d'un text palmireno que esmenta la divinitat b˓l ḥmn, són altament especulatius i de dubtosa rellevància. No hi ha motiu per a vincular el nom de Baal-hamon amb el nom diví fenici.

Interpretat literalment, heb ba˓a l'hāmôn significa "posseïdor d'una multitud", reflectit en la quea habet populos de la Vulgata (Cant. 8.11), o "posseïdor de riquesa" ("Ownalot:" Goulder 1986: 69), implícit en Syr we˒inbê saggī˒ -i el seu fruit (era) abundant- (en la paraula hāmôn, TDOT 3: 414-18). La transparència del nom ha portat a especular que és un lloc imaginari en el món imaginari de la cançó suprema (suggerit per Gordis 1974; assumit per Goulder 1986: 69). Uns altres (per exemple, Robert 1948) van entendre el terme com una aplicació particular de la imatge de la vinya usada àmpliament en el llenguatge bíblic com una metonímia per a tot Israel. No obstant això, sembla millor interpretar a Baal-hamon com un lloc real, fins i tot si no es pot establir la seva ubicació.

Bibliografia

Gordis, R. 1974. Cantar dels Cantessis i Lamentacions. Rev. ed. Nova York.

Goulder, MD 1986. La cançó de catorze cançons. JSOTSup 36. Sheffield.

Haupt, p. 1902. El llibre dels càntics. AJSL 18: 193-241.

—. 1903. El llibre dels càntics. AJSL 19: 1-32.

Robert, A. 1948. Els appendices du Cantique donis Cantiques (viii, 8-14). RB 55: 161-83.

Schmitz, P. 1990. Contribucions epigràfiques a la història de Cartago en el segle V a. C.  Ph.D. dis. , Universitat de Michigan.

      FILIP C. SCHMITZ