Bel

Significat de Bel

(heb. Bêl, «senyor [amo]»; ac. Bêlu [relacionat amb l'heb. baal, «senyor»]).

Nom popular de Marduk (Merodac*), el déu principal dels babilonis (Jer.
50:2). Originalment Marduk no era més que un déu local de Babilònia, però en
temps d'Hamurabi va adquirir importància quan Babilònia va arribar a ser la
capital de l'imperi. Des de #aqueix temps d'ara endavant se'l va considerar el principal
de tots els déus babilonis, sobrepassant en excel·lència fins i tot al seu pare, Ea.
També era el déu que atorgava l'autoritat als sobirans de Babilònia, per
el tant tots els reis babilonis prenien la mà de Bel (o Marduk) durant
les festivitats anuals d'Any Nou, amb el que es confirmava la seva sobirania
per a l'any següent. El gran temple Esagila, en el centre de Babilònia,
estava dedicat a Bel-Marduk. En ell hi havia una estàtua d'or del déu, al qual
es refereixen textos antics de diverses nacions. En Is. 46:1 s'esmenten
junts Bel i Nebo; Nebo, o Nabu, era el fill de Bel. El càstig de Bel està
predit en Jer. 51:44. Cal destacar que en la secció apòcrifa de Daniel (cp
14) es detallen el seu culte (venerat com a déu de cels i terra i de els
destins humans) i la seva equiparació amb una serp o drac.

71. El déu Bel, o Marduk, representat sobre un tros de lapislázuli en
trobat en Babilònia.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BEL

BEL segons la Bíblia: Un dels déus de Babilònia, que se suposa era el nom babilònic de Baal (Is. 46:1; Jer. 1:2; 51:44). S'identifica amb Marduk o Merodac, el déu protector de Babilònia.

Un dels déus de Babilònia, que se suposa era el nom babilònic de Baal (Is. 46:1; Jer. 1:2; 51:44). S'identifica amb Marduk o Merodac, el déu protector de Babilònia.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BEL