Belial

Significat de Belial

(heb. Belîyya{al, «inútil», «perversitat [vilesa]», «desordre», «menyspreable»;
gr. Beliár o Beliál).

Paraula que apareix repetides vegades en l'AT hebreu, gairebé sempre en relació
amb «home», «dona» o «fill», de manera que la frase podria significar «homes
impius» o «homes perversos», com la hi tradueix en nostra RVR (Dj. 19.22;
20.13; 1 S. 1.16; 2.12; 10.27; 1 R. 21.10; 2 Cr. 13:7; etc.). Quan s'empra
en forma aïllada significa «destructor» (Nah. 2:1) o «malvat» (2 S 23:6; Job
34:18). En el NT i en els Rotllos de la Mar Morta s'usa el terme com un
home propi de Satanàs i/o del príncep de dimonis i les tenebres (2 Co.
6.15).

73. Campanar a Betlem, amb les campanes que es fan sentir a tot el món en
ocasió de les transmissions radials nadalenques.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BELIAL

BELIAL segons la Bíblia: S'usa generalment en l'expressió «fill de Belial», i vol dir: «brusc», «pervers», «impiu», «destruidor», segons el context

S'usa generalment en l'expressió «fill de Belial», i vol dir: «brusc», «pervers», «impiu», «destruidor», segons el context (1 S. 1.16; 25:25; 30:32; Sal. 18:4; Pr. 19.28; Nah. 2:1). Pablo ho nomena com a personificació del mal (2 Co. 6.15).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BELIAL