Bet-dagon

BET-DAGON (LLOC) [Heb bêt-dāqôn ( בֵּית־דָּקֹון) ]. 1. Un poble situat en la Sefelá, o terres baixes, de Judà (Jos. 15.41), dins del mateix districte que LIBNA i MARESHA. L'única referència de l'Antic Testament a aquest assentament, el nom del qual aparentment significa -Casa / Temple de Dagón-, apareix en la llista de pobles dins de l'assignació tribal de Judà (Jos. 15: 21-62). La teoria que aquesta llista es deriva d'una llista administrativa compilada sota la Monarquia de la Judea (Alt 1925) ha estat àmpliament acceptada, encara que continua la controvèrsia sobre la composició precisa dels districtes, el context adequat de les llistes de ciutats de Benjamin i Donen, i la període de la monarquia al qual pertany la llista original (Boling i Wright JoshuaAB, 64-72; veure també JOSHUA, LLIBRE DE). Aquest assentament de la Judea sovint s'ha identificat amb una ciutat del mateix nom en la rodalia de Jaffa que, segons els Anals de Senaquerib, va ser capturada durant la campanya del 701 a. C.  ( ANET , 257). Si s'accepta aquest suggeriment, és probable que l'antic assentament es trobi en la rodalia de la moderna Beit Dajan ( LBHG , 374; MR 134156), situada aproximadament a 9 km al sud-est de Jaffa. No obstant això, tal identificació sembla dubtosa, considerant el fet que la resta dels pobles identificables en aquest districte de terres baixes es troben aproximadament a 40 km al sud-est. La ubicació de l'antiga ciutat continua sent incerta.

2. Una ciutat situada en el límit sud de la parcel·la tribal d'Aser (Josué 19.27). El context històric i editorial de les llistes de límits de les tribus del nord és un tema de contínua controvèrsia. Un punt de vista suggereix que les llistes de límits de Josué 19 es basen en documents antics que descriuen els reclams tribals del període de l'antiga lliga tribal (Alt 1953) o (excloent a Simeón) els límits interns oficials del Regne d'Israel ( LBHG, 233). -34). Una perspectiva alternativa (Noth 1935) sosté que aquestes llistes de límits, en lloc de ser descripcions de límits autèntiques, es basen en una llista parcial d'estacions frontereres a les quals un editor va agregar una sèrie de verbs de connexió. Que molts erudits ( LBHG, 235-39; Boling i Wright JoshuaAB, 442-67) han descobert que és possible traçar el camí indicat per aquests verbs de connexió amb una gran precisió, la qual cosa suggereix que provenen de descripcions de límits reals en lloc de meres aproximacions editorials. Encara que la ubicació exacta de l'antiga ciutat segueix sense ser clara, una proposta recent per a identificar-la amb Tell Regeb (Boling i Wright Joshua AB, 454; MR 159240), a uns 8 km a l'ES d'Haifa és atractiva tant en termes geogràfics com arqueològics.

Bibliografia

Alt, A. 1925. Judes Gaue unter Josia. PJ 21: 100-16.

—. 1953. Dónes System der Stammesgrenzen im Buche Josua. KlSchr 1: 193-202.

Noth, M. 1935. Studien zu donin historisch-geographischen Dokumenten donis Josuabuches. ZDPV 58: 185-255.

      WADE R. KOTTER