Bet-eden

BET-EDEN (LLOC) [Heb bêt ˓eden ( בֵּית עֶדֶן) ]. Var. EDÉN. Regne arameu en la corba superior de l'Eufrates a 200 milles al NE  d'Israel, testificat en textos dels segles IX-VIII a. C.  (Amós 1: 5). S'esmenta per primera vegada amb aquest nom en 884 a. C.  en les inscripcions assíries que relaten la rebel·lió entre altres regnes arameus ( GARI II §547). Encara que sotmès per Assurnasirpal II set anys més tard ( GARI II §582-83), els primers tres anys del regnat de Salmanasar III van estar novament ocupats amb la subjugació de Bet-Edén (857-585 AC ; LAR §559-61, 599-601), després de la qual cosa va canviar el nom de les principals ciutats del regne (la capital Til-Barsip en la riba aquest de l'Eufrates es va convertir en Kar-Salmanasar). Pel fet que el regne no figura posteriorment de manera prominent com una entitat política independent, alguns situen el Bet-Edén d'Amos 1: 5 en un altre lloc (escrit almenys un segle després dels esdeveniments anteriors), assenyalant que una carta aramea de mitjan segle VII ( KAI 233.14 -15) apunta a un lloc amb un nom similar en el sud de Mesopotàmia. Però Tiglat-Pileser III en la segona meitat del segle VIII es refereix a unes certes ciutats sirianes amb l'antiga designació Beth-Eden ( LAR§821). En textos posteriors, el conquistat "poble de l'Edén" (2 Reis 19.12 = Isa 37:12) i el simple "Edén" (Ezequiel 27:23) probablement estan connectats amb aquest regne anteriorment independent, perquè es nomena juntament amb uns altres Eufrates locals, mentre que Ezequiel associa Edén amb Líban (Ezequiel 31).

Bibliografia

Lemaire, A. 1981. Le pays d’Eden i le Bît-Adini: aux originis d’un mythe. Síria 58: 313-330.

Sader, SA 1987. Els états araméens de Syrie depuis leurs fondation jusqu ‘à leur transform en provinces assyriennes. Beirut.

      SAMUEL A. MEIER