Bezaleel

Significat de Bezaleel

(heb. Betsalzêl, «a l'ombra [en la protecció] de Déu»; compari's amb l'ac.
Inatsilli-Nabû, «a l'ombra de Nabu»).

1. Descendent de Judà, de la família de Caleb (1 Cr. 2.20), que va ser cridat per
Déu per a ser el principal artesà i artista de tabernacle i el seu mobiliari
(Ex. 31:1-11; 35:30-35; 2 Cr. 1:5).

2. Israelita, de la família de Pahat-moab, que s'havia casat amb una dona
estrangera en temps d'Esdras (Esd. 10.30).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BEZALEEL

BEZALEEL segons la Bíblia: (a) Artífex dotat per Déu de saviesa i destreses extraordinàries per a modelar l'or i altres metalls preciosos (Éx. 31:2-5; 36:2).

(a) Artífex dotat per Déu de saviesa i destreses extraordinàries per a modelar l'or i altres metalls preciosos (Éx. 31:2-5; 36:2).

Bezaleel era també un habilísimo fuster que va posar tots els seus coneixements i perícia al servei de la construcció de l'arca amb fusta d'acàcia, la qual va revestir amb or (Éx. 37:1; 38:23).

(b) Un dels israelites casats amb dones estrangeres als qui Esdras va convèncer perquè s'acomiadessin dels seus fills i dones (Esd. 10.30).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: BEZALEEL