Bezalel

BEZALEL (PERSONA) [Heb bĕṣal l˒ē ( בְּצַלְאֵל) ]. El nom de dues persones en la Bíblia hebrea. S'ha suggerit que el nom Bezalel pot significar "a l'ombra (protecció) del (Déu)", que consisteix en la preposició b anteposada al constructe ṣl i ˒l ( IPN 152).

1. L'artesà responsable de construir la tenda de reunió, l'arca del testimoniatge i el mobiliari corresponent (Èxode 31: 1-11). Segons el cronista, Bezalel era descendent de Caleb i membre de la tribu de Judà (1 Cròniques 2.20). La tradició sacerdotal afirma que a Bezalel se li va concedir un esperit diví (rûaḥ ˒ĕlōhı̂m ) que ho va dotar a més d'habilitat (ḥokmâ), una facultat de comprensió (tĕbûnâ), coneixement (dóna˓at) i destresa (mĕlā˒kâ) mitjançant el qual va poder executar la tasca (Èxode 31: 2-3; 35: 30-31). Ho van assistir Oholiab i -tot individu capacitat- (Èxode 31: 6, 36: 1-2). El cronista declara que Salomón va portar el seu altar de bronze al temple recentment construït (2 Cròniques 1: 5), la qual cosa indica la posició ferma de Bezalel en la tradició. No obstant això, Noth suggereix que els sacerdots poden haver agregat el seu nom a la tradició per a donar-li a l'avantpassat d'una família postexílica un lloc prominent en la història sagrada d'Israel ( HPT 187-88).

2. Un descendent de Pahatmoab i un dels exiliats que van tornar als qui se'ls va requerir que es divorciessin de les seves esposes estrangeres (Esdras 10.30). Podria aparèixer en la llista paral·lela en 1 Esdr 9.31 com Sesthel. Bezalel era membre d'una família de la qual van tornar grups d'exiliats amb Zorobabel (Esdras 2: 6; Nehemías 7.11) i més tard amb Esdras (Esdras 8: 4). Per a més informació, consulti BEDEIA (PERSONA).

      JEFFREY A. FAGER