Viuda

Significat de Vídua

(heb. generalment zalmánâh; gr. jera, «un/una malalt»).

La sort de les vídues en l'antiguitat sovint era penosa (Lc. 21:2-4),
especialment als països pagans, on prevalien uns certs estigmes
supersticiosos que se'ls adjudicaven. El judaisme i el cristianisme van fer
molt per a brindar respecte, simpatia i suport a les dones que havien
perdut als seus marits (Dt. 14.29; 16.11, 14; 27:19; Mr. 12.40; Hch. 6:1; 1 Tu.
5:3-9; Stg.1.27). La llei mosaica oferia protecció a les vídues, que sovint
eren explotades (Sal. 94:6; Is. 1.23; Ez. 22:7; Malament. 3:5; etc.). No es els
havia de causar aflicció (Ex. 22.22; cf Dt. 27:19), ni se'ls podia confiscar la
roba com a peça per a assegurar la devolució d'un préstec (Dt. 24:17);
també participaven de les benediccions del delme* del 3er any (26:12); i
espigolar* el que havia quedat després de la collita era una de les seves
prerrogatives (24:19-21). El costum establia que les vídues portessin una
vestimenta especial per mitjà de la qual se les reconegués (Gn. 38:14, 19; cf
Judit 10:3, 4). S'esperava que el germà d'un espòs mort es casés
amb la vídua sense fills per a assegurar la descendència del seu germà (Gn. 38:7-9;
Rt. 4:1-10). El summe sacerdot no podia casar-se amb una vídua (Lv. 21.10, 14;
cf Ez. 44:22).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VÍDUA

VÍDUA segons la Bíblia: Les vídues portaven una roba especial que les distingia (Gn. 38:14, 19). Després de llevar-se les joies, se cenyien de sac i es mesaban els cabells, no ungint-se el cap (Jdt. 10:3, 4; 16:7-8).

Les vídues portaven una roba especial que les distingia (Gn. 38:14, 19). Després de llevar-se les joies, se cenyien de sac i es mesaban els cabells, no ungint-se el cap (Jdt. 10:3, 4; 16:7-8).

Déu exhorta a tenir compassió dels desventurats entre els quals compte a les vídues (Dt. 10.18; Sal. 68:5; 146:9; Pr. 15.25; Jer. 49:11).

La Llei de Moisès, com després d'ell els profetes, exhortaven als israelites a tractar a les vídues amb justícia. Déu castigarà els que les danyin (Éx. 22.22; Dt. 14.29; 16.11, 14; 24:17-21; 26:12, 13; Is. 1.17; Jer. 7:6; 22:3; Zac. 7.10; Malament. 3:5).

Jesús ataca a aquells que atempten contra els recursos de les vídues (Mr. 12.40). L'església primitiva es cuidava de les vídues desvalgudes (Hch. 6:1; Stg. 1.27; 1 Tu. 5:3, 16), amb la condició que tinguessin almenys 60 anys i que precisessin d'aquesta ajuda (1 Tu. 5:9, 10).

Des de finals del segle II fins a l'IV, els autors eclesiàstics parlen de les vídues ancianes com formant una espècie de germanor encarregada d'ocupar-se de les dones que pertanyien a l'església, especialment de les vídues més joves i dels orfes. L'any 364 d. C., el sínode de Laodicea va abolir aquesta funció. En

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VÍDUA