Cantaro

Significat de Cantaro

(heb. kad i gr. kerámion [1]; gr. metrtes [2], «càntir», «tinaja»).

1. Atuell, generalment de fang cuit, usada per a guardar oli, vi o grans.
Gedeón va usar càntirs en la seva estratègia per a derrotar als madianites (Dj.
7.16, 19, 20). En Ec. 12:6 es descriu poèticament la mort com el trencament
d'un càntir al costat de la font. Viatges al pou amb un càntir eren part de la
vida diària en les terres bíbliques (Gn. 24:14; Mr. 14.13; Lc. 22.10; fig 187).
Vegeu Atuell.

2. Mesura per a líquids originària de l'Àtica (Jn. 2:6, única vegada). Segons Hultsch
contenia uns 39,39 litres (equivalent a 72 sextarios romans); 38,88 litres
segons Walter-Hirt. Alguns erudits, prenent metrtes com a equivalent a l'heb.
bath (vegeu 2 Cr. 4:5, LXX), li assignen la capacitat d'un bato*: 22 litres (o
21,991).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CANTARO