Carcel

Significat de Carcel

Traducció del: 1. Heb. bôr, «clot», «cisterna» (Gn. 40:15; 41:14). 2. Heb.
bêth habbôr, «casa d'una cisterna» (Ex. 12.29; Jer.37:15). 3. Heb. bêth
kele, «presó», «presó» (ls. 42:7). 4. Gr. fulake «lloc de guarda»,
«presó» (Mt. 5.25; Hch. 5.19; Ap. 2.10; 18:2; etc.). 5. Gr. tersis (Hch.
4:3 etc.). Existeixen altres paraules i expressions que donen la mateixa idea de
confinament.

Lloc de tancament per a les persones que esperen el judici o que han estat
sentenciades per una cort o un governant. En les antigues nacions paganes
els càstigs es caracteritzaven per la crueltat (Dj. 1:7; 2 R. 25:7), i els
llocs d'empresonament a vegades es dissenyaven com per a privar a els
presoners de tota comoditat. Amb freqüència s'usaven les cisternes buides o
amb poca aigua per a posar en elles presoners. Atès que el calabós i/o la
masmorra era la part més fosca i pèssima -en general situats en una cova
subterrània-, és fàcil comprendre que una persona no podia subsistir molt
temps en un confinament tan inhumà. José va ser encadenat almenys
durant una part del seu confinament (Sal. 105:17, 18). En la presó
filistea, Sansón va ser engrillado i forçat a fer un treball humiliant (Dj.
16.21). Gemegaire va ser reclòs en una masmorra («cisterna», BJ) on es
va enterrar en el fang i va estar a punt de morir de fam (Jer. 38:6, 9). Més
tarda, va ser tret d'allí i lloc a «el pati de la 211 presó fins al dia
que va ser presa Jerusalem» pels babilonis (v 28). Alguns dels profetes
van sofrir presó a les mans dels governants i del poble, rebels i
enfurits (1 R. 22.26, 27; 2 Cr. 16.10; Mt. 14:3; cf He.11.36).

Crist va ensenyar als seus deixebles a socórrer als que estan en la presó (Mt.
25:36, 39; etc.). Els primers cristians amb freqüència sofrien presó no
només a les mans dels pagans, sinó també davant la ira dels jueus (Hch. 4:3;
12:1-4; etc.). Déu a vegades va intervenir per a alliberar els seus serfs (5.19;
12:6-10; 16.25-27). A vegades, els presos eren encadenats a soldats assignats
per a cuidar-los (12:6, 7; cf 28:16, 20). Pablo i Silas van ser empresonats en
Filipos (Fil. 16.23, 24), i Pablo, més tard, va estar en la presó durant més
de 2 anys en Cesarea (Hch. 23.35; 24:27). A Roma, Pablo va ser 2 vegades
confinat: la primera vegada, durant 2 anys en la seva pròpia casa llogada (28:16,
30); i més tard (cf 2 Tu. 1:8), d'acord amb la tradició, en una presó
romana. També d'acord amb ella, tant Pablo com Pedro van estar un
temps en la presó Mamertina a Roma (encara que és poc probable que Pedro, per
no ser ciutadà romà i no tenir importància política, hauria estat reclòs
en un lloc reservat per als presoners polítics). Els seguidors de
Crist van ser advertits que a vegades la seva sort seria la de ser empresonats
(Ap. 2.10; figs 222, 390).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CARCEL

PRESÓ segons la Bíblia: El Codi Penal hebreu no coneixia la presó com a càstig legal, perquè els israelites no privaven a ningú de la seva llibertat; però s'usava com a mesura policíaca per a mantenir al transgressor a la disposició de les autoritats.

El Codi Penal hebreu no coneixia la presó com a càstig legal, perquè els israelites no privaven a ningú de la seva llibertat; però s'usava com a mesura policíaca per a mantenir al transgressor a la disposició de les autoritats.

Les presons eren conegudes als pobles veïns. Els esments de la presó es refereixen precisament a les presons egípcies (Gn. 39:21; 40:15; 41:14; Éx. 12.29), de les quals fa esment també l'historiador grec Herodoto.

Durant la peregrinació pel desert són posats temporalment a la presó, en espera de sentència, un blasfemador i un violador del dissabte, que acaben sent apedregats (Lv. 2.10-16; Nm. 15.34).

Sansón va ser carregat de cadenes i lloc en la presó (Dj. 16.21).
En temps de la monarquia apareix l'empresonament per decisió règia, i els textos donen a entendre que existia la presó permanent, en què els presidiaris eren posats en ceps i mal alimentats (1 R. 22.26; 2 Cr. 16.10; 18.26).

L'agitadísima història del profeta Jeremies va incloure també aquesta dura prova i ens esmenta l'existència de tals presons al costat del Temple i prop de la Porta de Benjamí, per a les quals solien habilitar-se cisternes seques (Jer. 20:2, 29:26; 32:2; 37:16; 38:6; cf. Zac. 9.11; Is. 24:22).

La paraula hebrea «bor» vol dir precisament «cisterna», i la presó és la «casa de la cisterna».
Isaïes, en un passatge profètic, esmenta les masmorres com a element primitiu del judici de Déu (Is. 24:22).

Després del desterrament apareix com a pena legislativa per als transgressors de la llei (Esd. 7.26).
En temps del Nou Testament és càstig freqüent en la vida civil de Palestina per influx de la legislació romana (Mt. 11:2; Lc. 7.18), i els apòstols (especialment Pablo) coneixen la presó per Crist i per l'Evangeli i en ella donen testimoniatge de la seva fe (Hch. 4:3; 5.18; 12:6; 16.24; 26:29; 28:30).

En la presó Pablo coneix a un esclau fugitiu del seu amo i li converteix a l'evangeli, fent-li el seu fill espiritual i enviant-lo de nou a la seva casa ja lliure (Filemó). Crist mana als seus que visitin i socorrin als empresonats (Mt. 25:36).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CARCEL