Carn

Significat de Carn

(heb. generalment bâsâr [Gn. 2.21; Nm. 27:16; etc.]; sheêr; gr. generalment
sárx [Mt. 16.17; Ro. 1:3; etc.]).

Se l'usa: 1. En sentit no tècnic per a descriure les parts físiques del
home i els animals a part dels ossos (Gn. 9:4; 29:14; Lc. 24:39; 1 Co.
15.39). 2. Com a referència als éssers vivents en general (Gn. 6.13; 1 P.
1.24). 3. Amb el sentit de coses materials en contrast amb les espirituals
(Jer. 17:5; Zac. 2.13; Mt. 16.17; Mr. 14.38; Lc. 24:39). 4. En forma figurada,
per a descriure la naturalesa inferior, carnal de l'home que s'oposa a les
coses espirituals (Ro. 7.18; 8:3; Gá. 5.16-21; etc.).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CARN

CARN segons la Bíblia: La paraula hebrea «basar», en el seu sentit físic, designa el cos, sigui humà (Gn. 40:19) o animal (Lv. 6.27).

La paraula hebrea «basar», en el seu sentit físic, designa el cos, sigui humà (Gn. 40:19) o animal (Lv. 6.27).

Significa l'exterior de l'home (Gn. 2.21; Éx. 4:7; Lc. 24:39; 1 Co. 15.39); la seva naturalesa humana, que pot, a vegades, dominar-li amb gran perjudici de l'amor, i per això respon per cos, vitalitat (1 Co. 5:5, 7.28; 2 Co. 12:7; també en relació amb la redempció; Col. 1.22; Ro. 2.28 s; Gá. 6.12 s; Jn. 6.51-56); designa la persona humana (Jn. 1.14; 1 Tu. 3.16; 1 Jn. 4:2).

«Carn» significa: la comunitat dels individus: Gn. 2.23 s; Mr. 10:8; 1 Co. 6.16; dels parents: Gn. 29:14; Dj. 9:2; del poble: 2 S. 5:1 i la unitat dels homes (Is. 40:5; Jer. 25:31; Jn. 17:2; Gá. 2.16).

Amb freqüència apareix l'expressió «carn» en parlar de la vida de l'home i de la seva posició enfront de Déu: la carn té curta vida (Is. 40:6), és feble (Is. 31:3), no es pot confiar en ella (Jer. 17:5), està condemnada a mort (Ro. 8.13), per si mateixa no pot conèixer els misteris de Déu (Mt. 16.17), cau en la temptació (Mt. 26:41); és l'àmbit pel que respecta a la manera de pensar (1 Co. 2:1-16; 2 Co. 5.16) i de viure (Fil. 1.22, 24), propi de l'home «terreny» merament «humà».

L'expressió «carn», en sentit moral, significa l'oposició a Déu. «Carn» designa a aquell que vol obrar la seva salvació sol, per si mateix, sense Déu, encara que parli molt d'Ell; que posa la seva esperança en avantatges terrestres (2 Co. 11.18), en la seva pròpia ascesis (Col. 2.18, 23); que cau en pecat en el moment menys pensat (Ro. 7.14), en enemistat amb Déu (Ro. 8:7), en tota forma possible de fracàs (Gá. 5.19 ss).

Reduir la significació de «carn» solament a luxúria és fals i perillós, perquè «carn» significa més aviat tota actuació de l'home amb la qual éste creu poder salvar-se definitivament a si mateix sense Déu.

Carn i esperit estan enfrontats (Jn. 3:6; 1 P. 3.18); Pablo descriu la «carn» com un poder personal amb sentiment i activitat propis (Ro. 8:5 ss; Col. 2.18), contraris a l'Esperit de Déu (Gá. 5.17, 24); actua arbitràriament segons els seus propis instints.

Els cristians són aquells que caminen, no segons la carn, sinó segons l'Esperit. Caminar segons la carn és oposat a viure segons l'esperit (Gá. 4:3; Col. 2:8-20), segons el Senyor (2 Co. 11:2), segons l'amor de Déu (Ro. 14.15). Els elements d'aquest món són contraris, és a dir, clarament designen actitud contrària a Déu.

Quan Pablo apostrofa als cristians de Galacia: «Havent començat en Esperit, heu vingut a parar en la carn?» (Gá. 3:3) no es refereix a una caiguda en la sensualitat, sinó a un retorn a les observances legalistes del judaisme.

La carn, («sarxs» en grec), està exclosa de la participació en el regne de Déu, mentre que el cos, («soma» en grec), transformat, és a dir, arrencat del domini de la carn («sarxs»), serà portador de vida ressuscitada.

Aquesta distinció important consisteix en el fet que «soma» és, precisament, l'home mateix, mentre que la «sarxs» és un poder que li sotmet i esclavitza.

Per això, Sant Pau pot parlar d'una vida «segons la sarxs», però no d'una «segons el soma». El cos serà transformat en incorruptible i immortal, però la carn no tindrà cap participació en la futura vida amb Déu.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CARN