Càstig

Significat de Càstig

Traducció del: 1. Heb. nega{, s'empra simbòlicament per a referir-se a la
aflicció (Sal. 89:32), i que en sentit literal probablement és pestilència
o plaga (Sal. 91:10). 2. Heb. biqqôreth, «assotats» (Lv. 19.20). 3. Heb.
shôt, «assot» (ls. 10.26; 28:15, 18), terme que s'usa per a referir-se al
càstig que Déu infligeix als malvats i també a la maledicencia (Job 5.21).
Una paraula relacionada amb ésta, shôtét, s'empra en forma figurada respecte
als cananeus com a font de dificultats per a Israel (Jos. 23.13). 4. Heb.
mûsâr, «càstig», «correcció». 5. Gr. dík, «pena», «càstig». 6. Gr.
ekdíkses, «retribució», «venjança», «càstig». 7. Gr. paidéia, «disciplina».
8. Gr. mástix, «assot» grec. 9. Gr. fraguéllion (del lat. flagellum),
«assot» romà. Aquest es relaciona amb el verb gr. fragellóÇ (del lat.
flagello). 10. Gr. plegu, «assot», «plaga».

S'usava un fuet o assot per a administrar un sever càstig, o per a infligir
tortura. Comunament, la pena s'aplicava a l'esquena. La llei de Moisès
permetia un màxim de 40 assots (Dt. 25:2, 3). Posteriorment els jueus el
van reduir a 39 (2 Co. 11.24) per a no transgredir la llei en cas que hi hagués
error en el compte d'ells. Entre altres coses, en dies de Salomó es van usar
assots per a castigar els israelites mal disposats a fer treballs
forçats (1 R. 12.11, 14). Antíoc IV Epífanes va tirar mà d'aquest mitjà per a
obligar els jueus a menjar carn de porc (2 Mac. 6.30; 7:1). En temps de
Crist els jueus aplicaven aquest càstig per la violació de la llei cerimonial,
per al qual no hi havia cap fonament en el Pentateuco. Els delictes de menor
quantia els establia la sinagoga (Mt. 10.17; 23.34) i els de major
importància el Sanedrín (Hch. 5.40). En aquests casos, la pena s'aplicava per
mitjà de vares (2 Co. 11.25) o assots (Hch. 22.24; He. 11.36). 218

Els assots més comuns eren de 3 cordes: una, de cuir de bou; les altres 2,
d'ase. A les cordes de l'assot romà se'ls adossaven trossos de metall o de
os per a augmentar el sofriment infligit. Se l'usava no sols com a mitjà
de càstig, sinó també per a extreure confessions i informació (Hch. 22.24).
Els condemnats a mort sovint rebien assots abans de morir, com en el
cas de Jesús (Mt. 27:26; Mr. 15.15; Jn. 19:1). Es despullava la víctima
fins a la cintura, generalment la hi lligava a un pal (amb les 2 mans unides)
i se li flagel·lava l'esquena amb cops punyents. Eusebio ens conta que els
màrtirs d'Esmirna, torturats c 155 d. C., van rebre un càstig tan brutal
que les venes, els tendons i els músculs van quedar a la vista, i fins a els
intestins van resultar visibles. Les lleis porciana i valeriana prohibien que
s'assotés als ciutadans romans; i Pablo, com a tal, va treure partit d'aquesta
excepció (Hch. 22.25-37). Però no protegien ni als estrangers, ni a els
esclaus ni als lliberts que no eren ciutadans romans. Alguns inics
governadors de l'imperi, com Floro, per exemple, es preocupaven molt poc de
els privilegis dels ciutadans romans de província, i els feien assotar a
pesar de les prohibicions de la llei. Vegeu Cop.

Dels anals judicials hebreus s'extreuen les següents penes: a. Esclavitud
({abdût; Ex. 21:2; 22:2, 3). b. Multa (qenas; Ex. 21.32, 35, 36; 22:6-8,14,
15; Dt. 22.13-21, 28, 29). c. Desterrament (gâlûth; Ex. 21.13; Nm. 35:26-28). d.
Flagel·lació (malqût; Dt. 25:1-3). e. Llei del talió ({ayin, tajat {ayin; Dt.
19.16-21). f. Pena capital (jiyyû mîtâh; Dt. 17.12; 13:6-10; Nm. 35:31-33).
Els delictes castigats amb la pena de mort incloïen el/la: adulteri (Lv.
20.10; 21:9; Dt. 22.23, 24), relació sexual contra natura (Lv. 20.13, 15, 16),
incest (Lv. 18:7; 20.11, 12, 14), profanació del dissabte (Nm. 15.32-36),
blasfèmia (Lv. 24:10-16), idolatria (Lv. 20:2; Dt. 13:7-18; 17: 2-5, 18.20),
màgia (Lv. 20:1-6, 27), crims contra els pares (Ex. 21.15; Lv, 20:9; Dt.
21.18-21), segrest (Ex. 21.16) i assassinat (Ex. 21.20).

Bib.: EC-HE iv.15; Livio x.9; FJ-GJ ii.14.9.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CÀSTIG