Cedar
Significat de Cedar
(heb. Qêdâr, «de pell fosca» o «negre [color bru, fosc]»; cun. Qidri,
Qadri, Qudarri; aram. del s V a. C., Qdr; Plinio, Cedrei).
Fill d'Ismael (Gn. 25:13;1 Cr.1.29) i avantpassat de la tribu àrab de Cedar,
esmentada amb freqüència i famosa per la seva riquesa i els seus ramats (Jer. 49:28,
29; Ez. 27:21); els seus membres eren arquers destres (ls. 21.16,17). Sembla que
recorrien el desert de Síria entre Palestina del sud i la Mesopotàmia
inferior. En Is. 60:7 se'ls esmenta en relació amb la tribu àrab de
Nebaiot, que en les fonts cuneïformes és Nabâati, i que alguns identifiquen
com els nabateos. Vivien en llogarets o campaments (42:11) i eren governats
per prínceps (Ez. 27:21 ). A un tal Gesem (tal vegada Gesem l'àrab de Neh.
2.19; anomenat Gasmu en 6:6) se li dóna el títol de «rei de Cedar» en una
inscripció votiva trobada a Egipte. Mapa XI, C-4.
Bib.: JNES 15 (1956):2.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CEDAR
CEDAR segons la Bíblia: El segon dels fills d'Ismael, com també dels seus descendents; la tribu de nòmades o beduïns que habitaven una regió al nord d'Aràbia (Gn. 25:13; Ez. 27:21; Jer. 49:28)
El segon dels fills d'Ismael, com també dels seus descendents; la tribu de nòmades o beduïns que habitaven una regió al nord d'Aràbia (Gn. 25:13; Ez. 27:21; Jer. 49:28), i que va ser cèlebre pels seus ramats de borregos i els seus camells, per les seves tendes de campanya, els seus arquers i les seves teles (Sal. 120:5; Cnt. 1:5; Is. 21.16). Alguns eren nòmades; uns altres habitaven llogarets (Jer. 49:28; Ez. 42:11).
Les seves grans riqueses queden confirmades per les cròniques de la campanya del rei assiri Assurbanipal.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).