Cedron

Significat de Cedron

(heb. Qidrôn, «fosc [negre, trist]» o «brut [tèrbol]»; gr. Kédros o
Kedron).

Vall entre Jerusalem i la muntanya de les Oliveres («torrent» [heb. najal, «wadi»,
«vall», «torrent»] en 2 S.15.23; 1 R.15.13; etc.; la paraula «torrent» de
Jn. 18:1 és traducció del gr. jéimarros, que significa el mateix que najal).
Diverses valls al nord-oest de Jerusalem convergeixen per a formar el del Cedrón, que
després pansa a l'est de Jerusalem, torna cap a l'est i arriba a la Mar Morta
després de travessar el desert de Judà. La vall es diu ara Wâd§ en-Nâr
(figs 121,122,255,278,279,431). Mapes XVII, XVIII.

121. La vall del Cedrón, amb la cantonada Sud-oriental del mur de la ciutat de
Jerusalem antiga visible en el centre superior.

122. La vall del Cedrón vist des de la cantonada sud-oriental del mur de la
ciutat de Jerusalen. A la dreta està la Ciutat de David, i a l'esquerra la
llogaret de Silwân (Siloé).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CEDRON

CEDRÓN segons la Bíblia: «tèrbol».
Rierol (sec en una part de l'any) que neix al nord-oest de Jerusalem, els murs del qual voreja, per a seguir cap al sud entre el mont Moria i el de les Oliveres, on es fa molt estret.

«tèrbol».
Rierol (sec en una part de l'any) que neix al nord-oest de Jerusalem, els murs del qual voreja, per a seguir cap al sud entre el mont Moria i el de les Oliveres, on es fa molt estret.

David probablement va fugir per aquest lloc d'Absalón (2 S. 15.23, 30). Aquí existeix avui un pont d'un sol arc, entre la porta de S. Esteban i Getsemaní. Jesús i els seus deixebles ho passaven amb freqüència en les seves entrades i sortides de Jerusalem (Lc. 22.39).

Segueix el seu curs al sud enfront de Siloé i la font Rogel, regant els «jardins del rei» (Neh. 3.15) i s'unirà amb els corrents que vénen dels estanys de Gihón, a la vall d'Hinom.

Després de travessar estretes i profundes canyades en el desert de Judà, descendint més de 1.000 m., desemboca en la mar Morta. Una part de les seves aigües procedeix del temple mitjançant canals ocults (Ez. 47:1-12).

En el Cedrón van tenir lloc diverses escenes històriques (2 S. 5:8; 1 R. 2.37; 2 R. 23:4, etc.).
Les seves riberes estan cobertes de tombes i durant diversos llocs va servir com a fossat natural per a la defensa de Jerusalem.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CEDRON