La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Terme bíblic

Circuncision

Significat de Circuncision

Era un ritu instituído per Déu com a pacte entre Ell i la
descendència d'Abraham (Gen. 17.10).

– Es feia als vuit dies de néixer el nen. Lc. 1.59,
2.21.

– Abolit després de Crist: Hech. 15:5, Gal. 5:2.

– Sustituído pel baptisme, que produeix la veritable
circumcisió del cor: Rom. 2.29, Col. 2.10-12.

– El més bíblic per a tenir el baptisme, seria als vuit dies
de néixer.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CIRCUNCISION

CIRCUMCISIÓ segons la Bíblia: «cort en rodó». Operació per la qual es tallava el prepuci del membre viril. Va ser el ritu ordenat per Déu com a senyal del pacte fet amb Abraham i la seva descendència, i també el segell de la justícia de la seva fe.

«cort en rodó». Operació per la qual es tallava el prepuci del membre viril. Va ser el ritu ordenat per Déu com a senyal del pacte fet amb Abraham i la seva descendència, i també el segell de la justícia de la seva fe.

Tots els homes de la casa d'Abraham havien de ser circumcidats, i després cada home de la seva descendència, al vuitè dia després del seu naixement. Significava la consagració d'un poble a Déu, separant-se del món.

Durant els quaranta anys en el desert aquest ritu no es va complir, però en entrar en la terra de Déu, tots van ser circumcidats en Gilgal, quan l'oprobi d'Egipte va ser llevat (Jos. 5:2-9).

La circumcisió va venir a ser un sinònim per a Israel fins al punt que eren «els circumcisos», i els gentils «els incircuncisos» (Dj. 14:3; Ez. 31:18; Hch. 11:3).

En contra dels designis de Déu, la circumcisió va esdevenir en un acte merament formal, quan el pacte mateix va ser deixat a un costat, i Déu parla d'Israel com tenint «cor incircunciso» (Lv. 26:41). Esteban va acusar el Concili jueu de ser «incircuncisos de cor i d'oïdes» (Hch. 7.51).

En Ro. 4 Abraham és presentat com a «pare de la circumcisió», això és, dels quals creuen i són el poble veritablement separat de Déu. Per això, la circumcisió és el tipus del crucificar la carn, amb tot el que això comporta (Ro. 6:6; cp. Col. 2.11; Fil. 3:3).

El ritu de la circumcisió era també practicat per alguns altres pobles, com els egipcis, per als quals era un ritu d'iniciació a la pubertat, amb un significat molt distint del que té en l'AT.

En canvi, els filisteus, fenicis, moabitas, amonitas, sirians, assiris, babilonis, i diverses altres nacions amb les quals els israelites van tenir relacions històriques eren aliens a aquesta ordenança.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CIRCUNCISION

Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).

← Torna al diccionari bíblic