Clau
també: Clavo
Significat de Clau
(heb. wâw; selâw; yâthêd, «estaca»; mismerîm, mismerôth; masmêr i tsippôren;
aram. tefar; gr. helos).
El metàl·lic que s'usava per a la construcció (1 Cr. 22:3; 2 Cr. 3:9; etc.).
Es van usar claus en la crucifixió de Jesucrist (Jn. 20.25). En Is. 22.23, 25
l'heb. yâthêd es tradueix com a «clau». Vegeu Estaca.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).