Claudio

Significat de Claudio

(gr. Kláudios, «coix»).

Emperador romà (41-54 d. C.) successor de Calígula. Fill de Drus, el fillastre
d'Augusto, va tenir a Tiberi com el seu oncle. Va ser un governant feble i vacil·lant, i
no obstant això conscienciós. Va mostrar la seva amistat per Agripa, que el va ajudar a ser
emperador, en donar-li les parts de Palestina que no estaven encara sota la seva
domini. Apareix en Hch. 11.28 com l'emperador que va regnar durant la fam
que va assolar Palestina i va expulsar a tots els jueus de Roma (18:2). Al començament
del seu regnat va afavorir en general als jueus, i va restaurar els privilegis que
abans els havien estat llevats als qui vivien a Alexandria. No obstant això,
per alguna raó desconeguda, més tard els va expulsar (això va obligar a Aquila i a
Priscil·la a sortir de Roma i anar a Corint). L'historiador Orosio (s V d. C.)
afirma que aquest esdeveniment va ocórrer en el 9è any de Claudio (c 49 d. C.), i
esmenta a Josefo com la seva font, però cap manuscrit existent de les obres
de Josefo esmenta el decret d'expulsió dictat per Claudio. La fam baixo
Claudio, durant la qual l'empobrida església de Jerusalem va sofrir molt, no
es pot datar amb exactitud. Tàcit i Suetonio esmenten una fam a Roma
durant el regnat de Claudio. Dión Casio la situa en el 2n any del seu regnat
(42/43 d. C.). Josefo registra una fam en Palestina sent procuradors Fado
i Alejandro, els 2 procuradors 237 que van seguir a Agripa I, que va morir en
el 44 d. C. Encara que el període en què van estar en el càrrec no es pot fixar
amb precisió, diverses evidències històriques fan molt probable que el període
d'Alejandro acabés en el 48 d. C. Per això, la fam degué ocórrer entre el
44 i el 48 d. C. La referència a «César» en 17:7, en l'acusació dels jueus
de Tessalònica contra Pablo, correspon al regnat de Claudio i s'aplicava
específicament a ell.

Bib.: S-LC/C xxv.4; Orosio, Hist. vii.6.14; S-LC/C xviii.2; T-A xii.43; Dión
Casio, 1x.11.1-3; FJ-AJ xx.5.2; CBA 6:101.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CLAUDIO

CLAUDIO segons la Bíblia: (Nom complet: Tiberi Claudio Druso Nero Germànic). Emperador romà (41-54 d. C.) sota el mandat del qual havia de sobrevenir una gran fam segons la profecia d'Ágabo (Hch. 11.28). Segons Hch. 18:2, Claudio havia expulsat de Roma a tots els jueus per causar disturbis («impulsore Chresto»); per aquest motiu Aquila i Priscil·la es van traslladar a Corint.

(Nom complet: Tiberi Claudio Druso Nero Germànic). Emperador romà (41-54 d. C.) sota el mandat del qual havia de sobrevenir una gran fam segons la profecia d'Ágabo (Hch. 11.28). Segons Hch. 18:2, Claudio havia expulsat de Roma a tots els jueus per causar disturbis («impulsore Chresto»); per aquest motiu Aquila i Priscil·la es van traslladar a Corint.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CLAUDIO