Cobdícia
també: Codicia
Significat de Cobdícia
Vegeu Avarícia.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COBDÍCIA
COBDÍCIA segons la Bíblia: (no existeix la paraula hebrea corresponent). El cobejar els béns d'altri és condemnat en el Decàleg (Éx. 20.17; Dt. 5.21) i combatut pels profetes (Jer. 22.17). La cobdícia consumeix la vida (Pr. 1.19).
(no existeix la paraula hebrea corresponent). El cobejar els béns d'altri és condemnat en el Decàleg (Éx. 20.17; Dt. 5.21) i combatut pels profetes (Jer. 22.17). La cobdícia consumeix la vida (Pr. 1.19).
Els béns no garanteixen cap seguretat (Lc. 12.15) i, en canvi, comporten preocupació; el seu desig es torna insaciable; l'avarícia és miop; el culte a les riqueses arriba a convertir-se en una religió de compensació i per això és idolatria (Col. 3:5).
El Nou Testament ensenya als cristians a negar-se a si mateixos, no posar la seva confiança en les riqueses i a seguir l'exemple de Crist (Mt. 16.24; Ro. 6.11).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).