Corban

Significat de Corban

(gr. korbán; transliteració de l'heb. qorbân, «un regal», «una ofrena» a Déu
[de l'arrel verbal qrb, «aproximar-se»]; literalment, «el que es porta a prop»).

Expressió que, usada pels jueus, alliberava de l'obligació d'atendre els
pares (Mr. 7.11). Qorbân apareix amb freqüència en l'AT (Lv. 1:3; 2:1; 27:
9; Nm. 7:3, 12, 13, 17; etc.) i significa una ofrena. Quan un jueu
pronunciava aquest terme, sota les circumstàncies que va descriure Jesús,
significava que qualsevol benefici que els pares poguessin obtenir d'ell, a
partir de #aqueix moment era un regal per al temple, per la qual cosa no podien
utilitzar-ho. Crist va reprendre severament als que, en el seu intent per
defraudar als seus progenitors, usaven aquest esquema piadós amb la conseqüència
que un manament de Déu, el 5è, es posava totalment a un costat (Mr.
7:9-13; cf Mt. 15:3-5). Per a conèixer tradicions jueves respecte a els
vots, vegeu el tractat Nedarim de la Mishná. Durant les excavacions a prop
del Muro dels Laments a Jerusalem, en 1968, es va descobrir la pota d'un
utensili de pedra sobre la qual havia gravat la paraula qorbân en lletres
hebrees. L'utensili hauria estat dedicat a Déu o al temple.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CORBAN

CORBÁN segons la Bíblia: Transcripció grega de l'hebreu «gorban», «una ofrena», que significa qualsevol cosa consagrada o oferta a Déu.

Transcripció grega de l'hebreu «gorban», «una ofrena», que significa qualsevol cosa consagrada o oferta a Déu.

Els jueus permetien, i potser encoratjaven, als fills que consagressin les seves propietats a Déu, i que després refusessin ajudar als seus pares, sota l'excusa que els seus béns eren «corbán», o consagrats.

El Senyor retreu a les autoritats jueves per això com una de les seves tradicions, mitjançant les quals anul·laven la paraula de Déu (Mr. 7.11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CORBAN