Corazon
Significat de Corazon
(heb. lêb, lêbâb; gr. kardía).
Terme, molt freqüent en les Escriptures, que s'usa molt rarament amb respecte
a l'òrgan real del nostre cos (1 S. 25:37; 2 R. 9.24; etc.). Generalment
designa el seient de diverses actituds i emocions i de la intel·ligència. La
«senzillesa de… cor» del rei Abimelec (Gn. 20:5) expressava l'honestedat
d'intenció. De pas cal destacar que en Us. 13:8 es parla de la cavitat,
del recinte (heb. segôr), on està enclavat el cor. L'enduriment
del cor de Faraó (Ex. 8.32) indicava una actitud de rebel·lia contra Déu
(cf He. 3:7-10). El cor dels habitants de Jericó havia «desmaiat»
quan van sentir el que Déu havia fet en favor d'Israel; és a dir, el temor i
el terror s'havia apoderat d'ells (Jos. 2.11). Un «cor de pedra»
descriu un estat d'insensibilitat espiritual i d'indiferència moral (Ez.
11.19). Encara que els homes poden ser «hipòcrites de cor» (Job 36:13),
tenir cors pervertits (Pr. 6.18), orgullosos (21:4), temorosos (Is.
35:4), dolents i incrèduls (He. 3.12), falsos i rebels (Jer. 5.23) i puguin
tenir «ídols» en el seu cor (Ez. 14:3), no obstant això, Déu pot donar a cadascun
249 un «cor de carn», un «cor nou» (11.19; 18.31), la qual cosa indica un
canvi complet d'actituds, desitjos i ambicions (2 Co. 5.17). Jesucrist
mora en el cor per mitjà de la fe (Ef. 3.17), Expressions com a «savi de
cor» (Pr. 10:8) i «cavil·laven en els seus cors» (Mr. 2:6) mostren que es
atribuïa al cor el seient de la intel·ligència (cf Ex. 31:6, Dt. 29:4; 1 R.
3:9). En Mt. 12.40 es troba una referència al «cor de la terra», és
dir, la sepultura.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CORAZON
COR segons la Bíblia: El cor és sovint esmentat en les Escriptures com el seient dels afectes i de les passions, i també de la saviesa i de l'enteniment.
El cor és sovint esmentat en les Escriptures com el seient dels afectes i de les passions, i també de la saviesa i de l'enteniment.
D'aquí ve que es llegeixi de «el savi de cor» (Pr. 16.21); també, el Senyor va donar a Salomó «un cor savi i entès» (1 R. 3.12).
És el centre de l'ésser de l'home. Però abans del diluvi el veredicte passat per Déu sobre l'home va ser que els pensaments del cor d'ells eren cap al mal (Gn. 6:5). Un veredicte similar és el que es troba en Gn. 8.21, després que Noè sortís de l'arca.
El Senyor Jesús afegeix que del cor de l'home procedeixen els mals pensaments i tota forma de maldat (Mr. 7.21).
La llei exigia a l'home que estimés a Déu amb tot el seu cor.
L'acceptació de l'evangeli ha de ser en el cor (Ro. 10:9), i Déu dóna la capacitat a l'oient de rebre les bones noves amb un «cor bo i recte», la qual cosa dóna fruit (Lc. 8.15).
En la nova creació hi ha un «pur cor», sent conduït el cristià per l'Esperit Sant (1 Tu. 1:5; 2 Tu. 2.22; 1 P. 1.22).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).