Corona

Significat de Corona

Tocat ornamental usat com a símbol d'autoritat i d'honor. En la Bíblia es
usen diverses paraules hebrees i gregues que no semblen mostrar diferències
significatives entre elles (vegeu Diadema). Les corones bíbliques es poden
classificar en:

1. Corona real.

Ni les evidències literàries ni les arqueològiques ofereixen alguna cosa que ens permeti
saber sobre la forma de les corones dels reis hebreus. Presumiblement
estaven fetes d'or (Sal. 21:3), i tal vegada estaven decorades amb pedres
precioses (2 S. 12.30; Zac. 9.16). Estem més ben informats sobre les
corones d'altres nacions de l'antiguitat. Els reis de l'Alt Egipte usaven,
en els primers temps, un capell blanc, rodó i alt, amb una terminació
cònica en la part superior; els reis del Baix Egipte usaven capells vermells i
plans, que s'elevaven en la part posterior, a la que tenien unit un filferro
en espiral. Quan es van unir els 2 regnes, van combinar les 2 corones, que així
va quedar amb trets d'ambdues. A vegades els reis egipcis usaven una senzilla
diadema d'or amb l'uraeus, o serp sagrada, en la part davantera,
símbol del poder real i del terror (fig 162). A més, portaven altres formes
de tocats per a diferents ocasions. Els reis assiris tenien corones un
tant semblants al fes actual, encara que a vegades eren més altes i altres més baixes
i culminaven amb una protuberància cònica (figs 193, 452). La dels reis
perses eren en forma de casquet amb una cinta blava i blanca al voltant (fig
415). La cinta blava, o «diadema», simbolitzava la sobirania. Els reis hitites
semblen haver emprat com a corones casquets de diverses formes. La de els
reis amonitas, com ho mostren diversos caps esculpits que es van trobar
a Amman i prop d'ella, era similar a la corona atef dels egipcis: un
capell cònic amb una ploma a cada costat. Quan David va conquistar la capital de
els amonitas, va prendre la corona real i sembla que la va usar en ocasions especials
des de llavors (2 S. 12.30; 1 Cr. 20:2).

Bib.: Siegfried H. Horn, AUSS 11 (1973):170-180.

2. Corona de summe sacerdot.

Emblema de càrrec sacerdotal. Consistia d'una placa d'or inscripta amb la
frase: «Santedat a Yahweh». S'usava sobre la mitra, però no se sap quina forma
tenia (Ex. 29:6; cf 28:36, 37; Lv 8:9).

3. Corona de matrimoni.

Probablement una garlanda* de flors que usaven la núvia i el nuvi (Ez.
16.12), costum que encara avui s'observa en algunes regions de l'Orient com,
per exemple, Turquia.

4. Corona d'espines.

Teixit d'arços amb què els soldats romans van martiritzar el cap de
Jesucrist (Mt. 27:29; Mr. 15.17; Jn. 19:2).

5. Corona de victòria.

Garlanda de fulles naturals, tal vegada d'olivera, o de fulles fetes de metall, que
es donava als atletes o militars triomfadors (2 Tu. 2:5; 4:8; He. 2:9).

6. Corona corporal.

En llenguatge metafòric, part superior del cap (com el lloc del cos
on normalment s'emporta la corona; Job 255 2:7); també qualsevol cosa que
sigui una recompensa o una causa justificada d'orgull (Pr. 12:4; 16.31; 17:6;
Is. 28:5; Fil. 4:1; Stg. 1.12; Ap. 2.10).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CORONA