Cornelio

Significat de Cornelio

(gr. Kornelios, «d'una banya»; transliteració del lat. Cornelius, «que té
banyes», un nom romà molt comú).

Centurión de la companyia La Italiana en Cesarea (Hch. 10:1). La seva devoció i la seva
pietat van ser honrades per Déu amb una visió que li indicava que es posés
en contacte amb Pedro, i amb el do de l'Esperit Sant com a senyal de la
acceptació divina dels gentils. Pedro ho va batejar amb la seva família com
aparentment el primer gentil incircunciso oficialment rebut a l'església
cristiana (cp 10).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CORNELIO

CORNELIO segons la Bíblia: Era «temorós de Déu», és a dir, era un prosélito del judaisme, gelós i caritatiu. No obstant això, no era excepte per les seves bones obres (Hch. 11.14).

Un devot centurión de Cesarea (Hch. 10).

Era «temorós de Déu», és a dir, era un prosélito del judaisme, gelós i caritatiu. No obstant això, no era excepte per les seves bones obres (Hch. 11.14).

Déu li va parlar mitjançant una visió, i va fer cridar a Pedro, creient en el Senyor per la seva predicació; va rebre l'Esperit Sant, juntament amb els amics que estaven amb ell, i va ser batejat.

El descens de l'Esperit Sant sobre Cornelio és d'immensa importància per a l'església primitiva, puix que va marcar l'entrada dels gentils en el seu si (els samaritans d'Hch. 8 eren mig jueus).

En endavant l'Esperit era donat a tots aquells que, fos el que fos el seu origen, sentissin amb fe les bones noves del Senyor Jesucrist.

Però precisa referent a això que Cornelio i els seus amics, en el moment de la seva conversió van ser batejats amb l'Esperit Sant com els deixebles en Pentecosta (Hch. 11.15-17); això és, que, segons 1 Co. 12.13,, van ser per això units al cos de Crist, esborrant-se tota distinció anterior de raça, religió i situació social.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: CORNELIO