Cova
també: Cueva
Significat de Cova
(heb. em{ârâh, em{ônâh, jagwîm, neqârâh; gr. spelaion, ope).
Palestina és un país muntanyenc amb moltes coves o cavernes naturals.
Van servir com a habitatge en temps remots, i, en èpoques posteriors, com
refugi temporari (Gn. 19.30) o per a amagar-se dels invasors (Dj. 6:2; 1
S. 13:6; 22:1; etc.). Durant tota la història de Palestina se les va usar com
sepultures. La més famosa d'éstas és la de Macpela, on van ser enterrats
progressivament membres de la família d'Abrahán (Gn. 23; 49:29). Lázaro va ser
soterrat en una cova (Jn. 11.38). Descobriments recents en la zona del
Mar Morta mostren que molts membres d'un orde religiós (potser els
esenios) van viure en grutes, o coves, en els temps de Crist. Quan la
guerra els va fer fugir de Qumrán, centre de la comunitat, van amagar en cavernes
ocultes les seves possessions literàries.
144. Una de les coves en Qumrán on es van trobar els rotllos de la Mar
Mort. El nivell del pis de la Cova IV està indicat per les 2 grans
obertures de la part inferior, obertes pels arqueòlegs després que es
va fer una entrada a partir d'un petit forat en la part superior del turó.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COVA
COVA segons la Bíblia: Palestina és notable per la quantitat de coves que hi ha en ella, algunes de les quals són de gran grandària.
Palestina és notable per la quantitat de coves que hi ha en ella, algunes de les quals són de gran grandària.
David i els seus seguidors van estar en una cova, en el desert d'En-gadí, de tan gran grandària, que van poder amagar-se estant Saúl en la mateixa cova (1 S. 24:18: cp. He. 11.38).
La cova d'Adullam i altres són també notables en l'AT.
La tomba de Lázaro era una cova (Jn. 11.38).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).