Coure
també: Cobre
Significat de Coure
Vegeu Bronze.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: COURE
COURE segons la Bíblia: El més dúctil i mal·leable dels metalls primitius després de l'or i la plata. El bronze és un aliatge de coure i zinc. En les nostres versions castellanes amb freqüència es diu «metall» (vegin-se Gn. 4.22; 1 R. 7.14; 1 Cr. 22:3, 14).
El més dúctil i mal·leable dels metalls primitius després de l'or i la plata. El bronze és un aliatge de coure i zinc. En les nostres versions castellanes amb freqüència es diu «metall» (vegin-se Gn. 4.22; 1 R. 7.14; 1 Cr. 22:3, 14).
Del coure es van fabricar molts utensilis destinats a l'ús del Temple (1 R. 7.15-39). Esdras (Esd. 8.27) esmenta «dos gots de «metall» net, molt bo, preuats com l'or».
Ha d'haver estat una amalgama de coure i plata o or, admirada per la seva bellesa, solidesa i raresa (1 R. 7.45; Dn. 10:6). El coure pot haver estat emprat en la fabricació dels miralls esmentats en Éx. 38:8; Jb. 37:18. En Jer. 15.12 el bronze s'associa amb el «ferro del nord», és a dir l'acer.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).