Desert

Significat de Desert

Traducció del: 1. Heb. midbâr, «lloc», «silvestre», «pastura», «desert» (1
S. 17.28; Sal 65:13 etc.); en síntesi, una regió àmplia i plana, adequada
per al pasturatge del bestiar. El desert de la Judea (fig 161) és una regió
àrida, muntanyenca, entre el cordó central de muntanyes i la Mar Morta i el
Jordán inferior 314 (Dj. 1.16). 2. Heb. arâbâh, «regió àrida», «desert»
(Am. 6.14; Is. 33:9; Jer. 2:6; etc.). Amb l'article identifica l'Arabá* i
la vall del Cedrón* (najal hâ-Arâbâh), una planícia que s'estén per
molts quilòmetres al sud de la Mar Morta. 3. Gr. érmos, «desert», «pastura»,
«regió silvestre». Cap d'aquestes paraules es refereix exclusivament a una
extensió de sorra sense vida, sinó en general a una regió deshabitat i no
conreada, on viuen animals silvestres. També tenen un sentit
figurat: indiquen privació, esterilitat, desolació (ls. 14.17; Us. 2:3;
etc.). Vocables sinònims per a «desert» són: heb. tôhû, «buit»; heb.
tsîyyâh, «terra àrida»; heb. jorbâh, «desolació», «ruïna»; gr. ermía.

En l'AT també s'empra el terme heb. yeshimôn, «desert àrid», que
alguns erudits van traduir com Jesimón. A. D'acord amb Nm. 21.20 i 23.28
seria un desert situat en l'extrem nord-est de la Mar Morta. B. Però 1 S.
23.19, 24 i 26:1, 3 es refereix al desert que estava prop de Zif i Maó, en
el qual David es va amagar de Saúl. Li ho podria situar al sud-est d'Hebron
com anant cap a la Mar Morta. Altres erudits pensen que Jesimón és
simplement un altre nom per al desert de Judà.

En la Bíblia i en aquest Diccionari s'esmenten els següents deserts (vegeu
sota els noms les explicacions; agregui's «Desert de/de el»): Beerseba,
Bet-avine, Cademot, Damasc, En-gadi, Etam, Gabaón, Judà (la Judea), Maó, Moab,
Parán, Shur, Sense, Sinaí, Tecoa, Zif i Zin.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DESERT

DESERT segons la Bíblia: El desert és sovint una solitud que plena de paüra, la veritable imatge de la desolació (Dt. 32:10; Is. 21:1)

(a) Heb. «midbar» i gr. «Eremos»: plana oberta, no conreada, on els animals salvatges vaguen en llibertat (Jb. 24:5). El desert és sovint una solitud que plena de paüra, la veritable imatge de la desolació (Dt. 32:10; Is. 21:1); no obstant això, el desert també era usat com a terra de pastures (Éx. 3:1).

Les al·lusions al desert són nombroses (p. ex., Gn. 16:7; 21.20; 1 S. 17.28; 25:21; Mt. 3:1; Mr. 1.12; Lc. 15:4).
(b) Heb. «’rabah», plana o regió àrida (Is. 35:1, 6; 51:3). Acompanyat de l'article determinat, aquest nom significa la plana o depressió del Jordán i de la mar Morta (Ez. 47:8; 2 S. 2.29); en aquest cas es transcriu amb el nom propi geogràfic Arabá.

(c) Heb. «I’shimon», país incultivado i desolat (Sal. 78:40; 106:14; Is. 43:19, 20). Si l'article definit s'uneix com a prefix al nom, aquest últim s'hauria de traduir pel nom propi de Jesimón («desert» en les revisions 1960 i 1977 de Reina-Valera; Jesimón en la revisió antiga de 1909).

(d) Heb. «H’raboth», regions sense conrear, llocs desolats (Is. 48:21; Sal. 102:7; Ez. 13:4).
En tipologia el desert es troba fora de Canaán i està en contrast amb ell. El desert va ser el lloc de prova per als israelites, i així succeeix amb el cristià, per a humiliar-lo, i per a mostrar el que hi ha en el seu cor (Dt. 8:2).

Ha d'aprendre el que és en si mateix, i conèixer al Déu de tota gràcia amb qui ha de veure. Hi ha una necessitat d'una dependència constant o hi ha fracàs, en tant que l'experiència s'aconsegueix de conèixer a Aquell que mai deixa de socórrer.

Canaán és, de manera figurada, una posició celestial i de conflicte, que es correspon amb la necessitat de l'armadura donada en Ef. 6.11, per a mantenir-se ferms enfront de les asechanzas del diable.

Per a això s'ha d'estar conscient d'estar mort i ressuscitat amb Crist. És associació en esperit amb Crist en el cel.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: DESERT