Casar
també: Desposar
Significat de Casar
A l'Orient l'acte de casar era un contracte que es consumava amb promeses
solemnes i el pagament de diners, que només es podia trencar amb el divorci.
Unes certes lleis relacionades amb els esponsales es registren en Dt. 22.23-29. A
un home que s'havia casat no se li exigia anar a la guerra (Dt. 20:7).
Figuradament, Déu descriu a l'idolàtric regne d'Israel del nord com una
dona adúltera, a qui ell desitjava reconquerir i casar amb si una vegada més
i per sempre (Us. 2.19, 20). En 2 Co. 11:2, Pablo es compara amb el
intermediari que, conforme a un costum molt antic, arreglava els
esponsales, puix que ell havia concertat la cerimònia entre Crist (el Nuvi)
i l'església de Corint (la núvia). María, la mare de Jesús, estava
«casada» amb José quan va concebre a Crist (Mt. 1.18; Lc. 1.27; 2:5).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).