Efai

EFAI (PERSONA) [heb ˓ēpay ( עֵפַי) ]. Netofatita de Judà els fills del qual estaven entre els comandants de tropes de Gedalías en Mizpa després de la destrucció de Jerusalem en 587/6 a. C.  (Jer 40: 8). La forma del nom segueix a la lectura de Qere. El Kethibh diu ˓wpy -Ophai- i és la lectura del nom adoptat per la LXX i Vg . En un text paral·lel, 2 Reis 25:23, s'ometen les paraules -els fills d'Efai- i Seraías, fill de Tanhumeth, es designa com el netofatita.

      JOHN M. BERRIDGE