Efa

Significat d'Efa

(heb. Efah [1-3], «foscor»; heb. Lfâh [4], una transliteració de l'egip.
ipt).

1. Nieto d'Abrahán per mitjà de Cetura, i fill de Madián (Gn. 25:4; 1 Cr. 1.32,
33). Els seus descendents, una tribu madianita del nord-oest d'Aràbia, va continuar
portant el nom del seu avantpassat (ls. 60:6; registrat com Haiapâ en les
inscripcions assíries de Tiglat-pileser III) i eren reconeguts per la seva riquesa
en camells.

2. Concubina de Caleb (1 Cr. 2.46).

3. Descendent de Judà (1 Cr. 2.47).

4. Originalment, una mesura de capacitat egípcia adoptada pels hebreus per a
els grans (àrids). L'efa hebreu (Dj. 6.19; Ez. 45:11; etc.) era una unitat
bàsica i igual al bato* en volum; equivalia a uns 22 litres. El nom
designa tant l'instrument de mesurar com la pròpia mesura (Ez. 5:6-10). En
Pr. 20.10 i El meu. 6.10 es va traduir com a «mesura», però aparentment no com una
unitat específica sinó com de valors honestos en general. En Ex. 29:40, Lv.
14.21 i altres passatges es parla de «una desena part [porció]» (heb. iÑÑârôn)
d'un homer (entre 1, 7 i 2,2 litres).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EFA

EFA segons la Bíblia: vet, Mesura bàsica de capacitat, equivalent a uns 37 litres. S'usava per a àrids. Equivalia al bato, que s'usava per a líquids (Éx. 16.36; Rt. 2.17; 1 S. 17.17; Ez. 45:11).

vet, Mesura bàsica de capacitat, equivalent a uns 37 litres. S'usava per a àrids. Equivalia al bato, que s'usava per a líquids (Éx. 16.36; Rt. 2.17; 1 S. 17.17; Ez. 45:11).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: EFA