Elimelech

ELIMELECH (PERSONA) [ ˒ĕlı̂melek ( אֱלִימֶלֶך) ]. Un resident de Betlem, sogre de Rut i parent de Booz (Rut 1: 1-4; 2: 1). A causa de les dificultats econòmiques i la fam, Elimelec va emigrar a Moab amb la seva esposa NAOMI i els seus dos fills MALON i CHILION. Poc després va morir Elimelec, però la família va romandre en Moab, on els fills posteriorment es van casar amb els moabitas Rut i Orfa. Veure ORPA. Tràgicament, els fills també van morir, i Noemí i Rut van tornar a Betlem, on van descobrir a un parent d'Elimelec anomenat Booz que podia actuar com un gō˒ēl (és a dir, un parent redemptor) de la propietat i la progènie de la família (1: 2-3 ; 4: 3, 9). No obstant això, atès que Noemí no sembla conèixer a Booz fins que va tornar a Betlem (1: 6-14), la relació familiar entre Booz i Elimelec no és clara. Veure BOAZ.

Abunden les preguntes legals sobre l'herència d'Elimelec, ja que el cas del matrimoni de Rut amb Booz no s'ajusta a la legislació mosaica (Deut 25: 5-10). Les diferències es poden atribuir a les circumstàncies inusuals creades per la mort de tots els homes d'Elimelech. Veure RUT.

La historicitat d'Elimelech, així com d'altres personatges de la història, ha estat qüestionada. El nom "Elimelec", que significa "el meu Déu és rei", ha fomentat la interpretació d'Elimelec com un personatge simbòlic. Si Elimelec és figuratiu, el propòsit del nom pot ser contrastar el període dels Jutges, que és l'escenari de la història, quan sol Yahvé era rei, amb l'era de la monarquia. A més, "Elimelech" es pot llegir com "L'és el rei" ( TPNA 51) o "El meu L'és Milku". Si les deïtats estrangeres L'i Milku estaven destinades, llavors la història usa el nom del personatge per a reflectir l'apostasia del període. No obstant això, atès que el nom està ben documentat en l'ANE  (inscr. Hazor B2) i s'ajusta al període de la història, no hi ha necessitat de considerar a Elimelech com a ahistòric.

Els traductors de la LXX van lluitar amb el nom ja que el van traduir com -Abimelech- ( abeimelech; cf. variant alimelech ). La lectura de la LXX s'ha explicat com la substitució d'un nom més comú que apareix en la Bíblia hebrea (cf. Jutges 8).

      KENNET A. MATEWS