Elisabet

Significat d'Elisabet

(gr. Elisábet, Eleisábet; transliteració de l'heb. Elisheba, tal vegada «el meu Déu
és plenitud», «el meu Déu ha jurat», «jurament de Déu» o «Déu de jurament»).

1. Filla d'Aminadab de la tribu de Judà. Va ser esposa d'Aarón i mare de Nadab,
Abiú, Eleazar e ltamar (Ex. 6.23).

2. Esposa del sacerdot Zacarías i descendent d'Aarón (Lc. 1:5; d'aquest
nom que l'esposa d'Aarón [Ex. 6.23]). Va ser mare de Joan el Baptista a
edat avançada, com un àngel li ho va predir al seu espòs (Lc. 1:5-25, 57).
Estava emparentat amb María, la mare de Jesús, encara que pertanyien a tribus
diferents (vs 27, 32, 36; la llei permetia el casament entre persones de
diferents tribus, excepte en el cas de les hereves [Nm. 36:6]). Quan
María va visitar la seva llar a les muntanyes de la Judea, Elisabet, inspirada per el
Esperit Sant, es va dirigir a María com la mare del Senyor (vs 39-45).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELISABET

ELISABET segons la Bíblia: «Déu és la meva plenitud».
(a) Filla d'Aminadab i esposa d'Aarón (Éx. 6.23). Era de la tribu de Judà, i el seu casament amb Aarón va unir a les tribus sacerdotal i real.

«Déu és la meva plenitud».
(a) Filla d'Aminadab i esposa d'Aarón (Éx. 6.23). Era de la tribu de Judà, i el seu casament amb Aarón va unir a les tribus sacerdotal i real.

(b) Una dona justa, de la família d'Aarón, esposa de Zacarías, i mare de Joan el Baptista. En ser visitada per María, va ser omplerta per l'Esperit Sant, i va saludar a María com «la mare del meu Senyor» (Lc. 1:5-57).

Formava part del romanent temorós de Déu, del qual se'ns dóna un indici en els primers capítols de l'evangeli de Lucas.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELISABET