Elon

Significat d'Elon

(heb. Klôn, «terebinto [alzina, roure]»).

1. Hitita la filla del qual es va casar amb Esaú (Gn. 26:34; 36:2).

2. Fill de Zabulón i fundador d'una família tribal, la dels elonitas * (Gn.
46:14; Nm. 26:26).

3. Llogaret en el territori de Dan (Jos. 19.43); no identificada. Vegeu Bet-hanán.

4. Zabulonita que va jutjar Israel durant 10 anys. Va ser sepultat en Ajalón, en la
terra de Zabulón (Dj. 12.11, 12).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELON

ELÓN segons la Bíblia: Aquesta paraula és nom propi, i també apareix com a lloc geogràfic.

Aquesta paraula és nom propi, i també apareix com a lloc geogràfic.
(a) Nom propi:
(A) Nom d'Elón hitita, sogre d'Esaú (Gn. 26:34).

(B) Fill segon de Zabulón i fundador de la família dels elonitas (Gn. 46:14; Nm. 26:26).

(C) Jutge que va governar a Israel durant deu anys i va ser enterrat en Ajalón terra de Zabulón (Dj. 12.11). Aquest legislador del poble de Déu provenia de la tribu de Zabulón

(b) Nom de dues poblacions hebrees.

(A) Una ciutat que va correspondre en sort a la tribu de Dan (Jos. 19.43).

(B) Ciutat del segon districte salomònic, que va tenir per governador al fill de Decar (1 R. 4:9).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ELON